Fills adolescents i vacances familiars

Les mares i els pares saben que arriba un moment que les vacances familiars es compliquen. Els fills ja no són criatures per cuidar i entretenir. Són adolescents i el seu cervell (perfectament sa) demana a crits "separar-se dels cuidadors primaris i acostar-se als seus iguals, els seus amics", explica Mercedes Bermejo, psicòloga sanitària experta en infància, adolescència i família, i directora de l’editorial Sentir. L’especialista afegeix que la separació estival –el moment de dir adeu a les vacances en família– no té una edat concreta, sinó que depèn de cada llar, de la maduresa del nano o nana i del tipus de vacances. Fins que arribi el moment, ¿com fer que l’estiu en família funcioni? ¿Com convertir les setmanes d’esbarjo, sense obligacions escolars ni laborals, en una oportunitat per connectar amb els fills adolescents?

El primer pas és ser conscient que són els pares els que s’han d’adaptar als adolescents, igual que ho van fer quan els seus fills eren petits i organitzaven plans infantils. "Llevar-se a les vuit del matí per veure catedrals no és el que més li ve de gust a un jove de 16 anys", fa broma l’educadora i divulgadora Diana Al Azem. "Si dissenyes les teves setmanes de festa exclusivament amb les teves preferències d’adult, els teus fills ho veuran com una imposició", destaca Bermejo, que aposta per atorgar dosis d’autonomia als adolescents i implicar-los en l’elaboració d’alguns plans. Per exemple, l’elecció d’una excursió, un restaurant o una activitat esportiva o cultural.

Una altra idea és permetre que, un dia, duguin a terme plans amb amics que es trobin a la mateixa zona o, fins i tot, que convidin algun amic a compartir part de les seves vacances. "Si li deixem al nostre fill prendre decisions, s’integrarà molt millor, però això no significa que l’adolescent s’hagi de convertir en el director general de l’agenda estival", matisa Al Azem.

Pactar i parlar

Una altra clau per anar de vacances amb adolescents és tenir clar que no cal estar junts tota l’estona. No és realista esperar que el teu fill adolescent vulgui estar enganxat a tu les 24 hores del dia. Tal com defensa el professor universitari especialitzat en neuroeducació David Bueno: "Preocupa’t si el teu fill adolescent vol passar més temps amb tu que amb els seus amics".

"Les coses es poden pactar i parlar. Pots anar-te’n una nit a sopar amb la parella i permetre que el teu fill se’n vagi al cine sol o es quedi a l’hotel o al càmping. No l’obliguis a participar en totes les activitats que programes. Si no li ve de gust anar un matí a la platja amb vosaltres, que no hi vagi. No passa res", insisteix Al Azem. "Hi ha moments que són innegociables per estar en família i d’altres que no. És millor la qualitat que la quantitat", diu Bermejo.

¿I què passa si, malgrat haver-lo implicat en els plans, l’adolescent posa mala cara, protesta o diu que s’avorreix? "Doncs no passa res. Aquesta actitud, tan d’adolescent, no implica que aquelles vacances estiguin sent un fracàs", respon Bermejo. "No has d’interpretar l’avorriment com a ingratitud", afegeix la psicòloga. "Aquesta mala cara del teu fill no significa que no valori ni estimi la seva família. És simplement que en aquell moment no li ve de gust. No té més importància", afirma l’educadora, que recorda la importància de no convertir cada dia de les vacances en una prova d’amor.