Les presons catalanes tindran inhibidors de mòbils el 2027

Una operació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, destapada ara fa un mes, va permetre descobrir que, des d’una cel·la del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, Daniel Doya, un pres que està condemnat a 19 anys de presó per l’assassinat de la seva dona, liderava una xarxa de tràfic il·legal d’armes destinada a bandes organitzades. Amb l’ajuda de la seva filla, que gravava imatges de les armes i les enviava, el sospitós tancava els acords amb un telèfon des de la seva cel·la a través d’aplicacions com WhatsApp, Telegram i Signal.

Per acabar amb aquest tipus de pràctiques i evitar que els interns tinguin telèfons mòbils, una cosa que està prohibida i molt castigada segons el règim intern penitenciari, el Departament de Justícia vol instal·lar inhibidors a les presons. La intenció de la conselleria que dirigeix Ramon Espadaler és que l’any vinent, el 2027, totes les presons catalanes disposin d’aquest tipus d’inhibidors per evitar que els interns puguin utilitzar aquests terminals. Aquests dispositius completaran els que ja s’estan instal·lant actualment per evitar la presència de drons. Precisament, una de les maneres d’introduir telèfons mòbils a les presons és mitjançant aquests aparells voladors, que també acostumen a transportar droga.

A principis d’estiu es va iniciar el procés de col·locació d’aquests dispositius antidrons a les presons, després de fer una prova pilot als centres de Brians 1 i 2. L’objectiu és que tots estiguin en funcionament l’any vinent: fonts de Justícia expliquen que se segueix el calendari "previst".

Gamma bàsica

Entre els anys 2021 i 2025, els funcionaris de presons van requisar 4.039 telèfons a les presons catalanes, segons un informe de l’associació de treballadors penitenciaris Marea Blava. Entre el 2023 i el 2025, es van requisar una mitjana anual de 860 terminals i la previsió per a aquest 2026 és que la xifra sigui similar. De moment, segons les últimes dades disponibles, en els dos primers mesos d’aquest any se’n van confiscar 137.

A les presons conviuen dos tipus de telèfons mòbils, explica Marea Blava: smartphones de gamma bàsica, que en el mercat exterior costen entre 150 i 200 euros i el preu dels quals dins de la presó es multiplica per 10, i els anomenats minimòbils , que són uns terminals més antics amb un preu que s’acosta als 30 euros fora de la presó i que són més fàcils d’amagar al ser més petits. Des de fa un parell d’anys, els funcionaris gairebé només requisen models smartphone.

Dins de la presó, els telèfons s’acostumen a compartir o llogar entre els presos per aconseguir ingressos. En aquest sentit, apunta l’entitat, els mòbils acostumen a generar "xarxes d’extorsió i deutes entre interns", cosa que afecta "negativament" la convivència. La majoria dels interns utilitzen els telèfons per comunicar-se amb l’exterior, tot i que el personal penitenciari també ha detectat alguns casos en els quals els presos els utilitzen per cometre delictes, principalment per vulnerar ordres d’allunyament o prohibicions de comunicació, tot i que també per gestionar l’entrada de droga a les presons.

El projecte d’instal·lació d’inhibidors està encara en fase de licitació i, segons apunten els sindicats, haurà de resoldre tècnicament com els inhibidors poden afectar l’entorn de la presó així com permetre que funcionin els telèfons i altres aplicadors "imprescindibles" davant emergències. Marea Blava reclama, a més de més personal penitenciari, principalment a les àrees de comunicacions i ingressos per reforçar els registres, més "severitat" en les sancions imposades als interns a qui es requisa un telèfon mòbil.

El projecte dels inhibidors de mòbils forma part del pla integral per incrementar la seguretat a les presons catalanes que va presentar l’octubre passat Espadaler. El pla també incloïa, a més de drons i inhibidors, l’ús d’escàners corporals d’última generació per facilitar als funcionaris la detecció de droga, mòbils, armes i altres objectes prohibits que els interns ocultin a la roba o al cos.

Al mòdul d’ingrés

Aquests escàners no estan operatius. Segons explica Justícia, s’ha fet una consulta tècnica pública oberta a les empreses del sector per concretar el plec de l’adjudicació. Una vegada es liciti, es farà el concurs per adquirir aquests aparells i posteriorment s’iniciarà la seva instal·lació als centres penitenciaris, tot i que no hi ha un calendari sobre quan podrien estar operatius. Els escàners corporals s’instal·laran al mòdul d’ingrés a la presó i al departament de comunicacions per examinar els interns després que rebin visites personals, familiars o íntimes.

Actualment, les persones que mantenen contactes íntims, familiars o de convivència amb els presos són escorcollades abans i després de la trobada. Si els funcionaris tenen "sospites fonamentades sobre una possible introducció o ocultació de substàncies prohibides o d’objectes perillosos després d’una comunicació especial", es poden practicar registres amb nu integral, d’acord amb la normativa i principis de necessitat, proporcionalitat i respecte als drets de la persona interna. També es poden ordenar proves radiològiques davant d’"indicis contrastats que facin presumir la introducció al centre penitenciari d’objectes o substàncies prohibides".