El Niño podria encarir fins a un 15% les matèries primeres alimentàries

Després que l’Organització Meteorològica Mundial hagi confirmat l’arribada del Niño, un fenomen natural i cíclic que amenaça d’augmentar l’escalfament global i causar encara més extrems climàtics, almenys una desena d’entitats financeres de tot el món han posat en marxa anàlisis de risc per entendre el possible impacte d’aquest episodi en l’economia mundial. De moment, a l’espera de saber quina intensitat adquirirà aquest fenomen finalment, es parla de possibles pèrdues en cultius clau com el sucre, cafè, cacau i arròs, un augment de fins a un 15% dels preus de les matèries primeres a escala global i una inflació alimentària més gran durant almenys un any.

Els últims informes sobre aquest fenomen indiquen que aquest cicle es va iniciar a mitjans de juny i que, des d’aleshores, no ha parat d’agafar força. Els experts afirmen que ara mateix hi ha una "probabilitat més gran del 90%" que aquest esdeveniment adquireixi una intensitat molt forta durant els pròxims mesos de tardor i hivern. Fins i tot hi ha qui afirma que podria ser un dels més forts mai registrats. El Niño s’associa a un augment de la temperatura global així com a un augment dels extrems climàtics a diverses regions del món. En algunes parts del sud de Sud-amèrica, els EUA, l’Àfrica i Àsia central, el fenomen s’associa amb un augment del risc de pluges torrencials i inundacions. En d’altres, com a l’Amèrica Central, el Carib, Austràlia, Indonèsia i parts del sud d’Àsia, sol associar-se amb condicions de sequera extrema.

Una de les grans preocupacions sobre les quals incideixen els informes financers elaborats per entitats com ara el Bank of America, Deutsche Bank, Goldman Sachs, Allianz Research i Morgan Stanley és que, en molts casos, els efectes més durs d’aquest fenomen coincideixen amb grans zones de producció agrícola. En països com Colòmbia i el Brasil, l’auge d’extrems climàtics podria posar en perill la producció de cafè i de sucre. A l’Àfrica, aquests fenòmens amenacen els cultius d’oli de palma i cacau. I en bona part d’Àsia es tem que aquests desastres naturals afectin la producció d’arròs. I amb això, afirmen els experts, no només es veuria afectada la producció i el consum d’aquestes regions sinó que podrien donar-se efectes a escala global a causa de l’enorme pes de les exportacions d’aquests productes. A Espanya, sense anar més lluny, es podrien patir els efectes d’aquest fenomen a la cistella del supermercat.

El principal risc, però, segons assenyalen els experts, és que el Niño provoqui un augment de la inflació alimentària a escala global. Segons apunta un informe elaborat per The Guardian a partir de dades proporcionades per analistes de Goldman Sachs, els preus mundials de matèries primeres alimentàries podrien augmentar un 15,8% a causa de la intensitat del fenomen. A l’eurozona s’estima un impacte del voltant de l’1,3% en preus d’aliments, amb uns efectes que podrien tardar diversos mesos a aflorar.

Per ara, les anàlisis indiquen que els efectes del Niño en l’economia podrien començar a entreveure’s cap a finals d’aquest any i, si els pronòstics es confirmen, podrien allargar-se fins a mínim la segona meitat del 2028. Tot i que algunes veus afirmen que podrien arribar més enllà si el fenomen acaba adquirint una intensitat extrema.

Energia i fertilitzants

Les anàlisis del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional també contemplen l’arribada del Niño entre els principals riscos d’inflació en els preus dels aliments que s’afegirà, a més, a l’augment dels costos de l’energia i els fertilitzants, la creixent demanda de biocombustibles i les possibles restriccions comercials.

El 2023, davant l’arribada de l’anterior cicle del fenomen, una anàlisi del Banc Central Europeu va afirmar que un Niño fort podria elevar fins a un 9% els preus mundials d’aliments durant entre 16 mesos i dos anys. Altres treballs apunten que aquest fenomen podria elevar la inflació entre 0,1 i 1 punt percentual, depenent del país, i encarir entorn d’un 5,5% les matèries primeres durant l’any posterior. També hi ha anàlisis, com l’elaborat pel Banc d’Espanya el 2024, que afirmen que l’impacte final d’aquests fenòmens depèn de molts altres factors contextuals i que, en alguns casos, fins i tot es podrien observar reduccions de fins al 0,5% del preu d’alguns productes. Tot i que, en general, la cistella de la compra és probable que acabi sent més cara.