Matemàtiques A i B a 4t d’ESO, i Física i química en una sola matèria

Les escoles i instituts catalans obriran de nou les portes a l’alumnat el 8 de setembre en un curs que comença marcat per una vaga convocada per a la primera jornada lectiva després d’11 setmanes sense classes, l’amenaça de no fer sortides ni colònies recolzada per més de 1.300 claustres i la publicació dels últims resultats de l’informe PISA, que no tindran validesa a Catalunya, l’enèsima crisi reputacional per al Departament d’Educació. En aquest context –i mirant els termòmetres en aules encara sense climatitzar– el curs 2026-2027 comença també marcat per la introducció de canvis en el jove currículum de l’ESO i el batxillerat, entre els quals destaquen l’aplicació de les matemàtiques A i B a 4t d’ESO per imposició judicial i la fusió de les ciències a primer de batxillerat després del requeriment del Ministeri d’Educació per adaptar el currículum català a la Lomloe. Aquestes són les principals novetats.

Dobles matemàtiques

Les dobles matemàtiques a 4t d’ESO [més avançades per als que vulguin fer el batxillerat científic, i unes altres de menys complexes, per als que no] desembarcaran aquest setembre als instituts sense que els professors hagin tingut marge per assimilar-ho, ja que el jutge no només ha obligat la conselleria a impartir-les, sinó que va dictaminar també, ja a final del curs passat, fer-ho de manera diferent a les consignes que el departament ja havia donat als centres. En un primer moment (les primeres directrius s’havien emès a finals d’abril, ja amb poc temps), la conselleria havia apostat per una fórmula flexible amb tres opcions (que incloïen co docències), però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar que aquesta fórmula no s’ajustava al que requeria la sentència i va exigir al departament que oferís dues matèries separades; aquest canvi començarà a aplicar-se al setembre i la conselleria ja ha contractat 160 nous professors de matemàtiques.

Les matemàtiques A i les matemàtiques B no tenen exactament el mateix contingut. Comparteixen les competències específiques i els criteris d’avaluació, però les A (menys complexes) s’orienten preferentment a resolució de problemes i situacions quotidianes, mentre que les B incorporen tres "sabers" addicionals i aprofundeixen més en procediments algebraics, geomètrics, analítics i estadístics.

Eliminació dels àmbits

A més de la introducció de les matemàtiques A i B, el currículum de 4t ESO a Catalunya introduirà aquest curs 2026-2027 dos canvis més: desapareixen els àmbits (queda anul·lada la frase "podem planificar i crear àmbits, agrupacions, d’aquelles àrees que es considerin oportunes per impartir-les de manera integrada) i els centres hauran d’oferir a l’alumnat totes les optatives recollides en el currículum, tot i que podrà acabar realitzant-ne només les que tinguin com a mínim 10 inscrits. Aquestes dues qüestions formen part de la mateixa sentència del TSJC que atén el recurs presentat (i guanyat) pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc), que obliga la conselleria a adaptar el currículum d’educació bàsica a la Lomloe, la llei d’educació espanyola.

Noves regles a batxillerat

A partir d’aquest curs 2026-2027, el treball de recerca (TDR), que consta d’unes 70 hores i no té assignada càrrega lectiva setmanal, passa a tenir el mateix valor i pes que qualsevol altra assignatura en la qualificació final de l’etapa. Fins aquest curs passat, el TDR representava el 10% de la nota final de batxillerat.

La nota mitjana del batxillerat passa a ser estrictament la mitjana aritmètica de totes les matèries cursades, i s’han d’incloure obligatòriament la qualificació de Religió, si l’alumne l’ha cursat, segons el decret 103/2026, de 7 de juliol, que modifica el decret 171/2022, de batxillerat, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, en el qual també s’indica que la nota final s’expressarà amb dues xifres decimals, arrodonida a la centèsima.

Malgrat la ferma oposició per part del professorat, aquest curs 2026-2027 el Departament d’Educació també implementarà la criticada fusió de ciències a 1r de batxillerat. L’alumnat que va estudiar el batxillerat de Ciències i Tecnologia cursarà obligatòriament Matemàtiques I i haurà d’escollir dues matèries més de modalitat: Biologia, geologia i ciències ambientals (una sola matèria), Dibuix tècnic I; Física i química (una sola matèria) o Tecnologia i enginyeria I.

L’alumnat que estudiï Humanitats i Ciències Socials, per la seva banda, haurà d’escollir obligatòriament entre Llatí I o Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I, i cursar dues matèries més de modalitat d’entre una llista que inclou Economia, Grec I, Història del món contemporani o bé Literatura universal.

Fins al curs passat hi havia flexibilitat i es permetia que alumnes del batxillerat social que volguessin estudiar Administració i Direcció d’Empresa (ADE) o Economia, que fessin les matemàtiques "del científic". A partir d’aquest curs es tanca aquesta porta: "els del social" hauran de fer les matemàtiques "del social", i els del científic, les del científic.