Badalona duplica en tres anys els locals utilitzats com a habitatge

Des del local que fa de casa per al Bogdan i la seva família es divisen les tanques tipus Jersey que l’Ajuntament de Badalona va instal·lar a principis d’abril sota el pont de la C-31, lloc en què fins una setmana abans continuaven passant les nits alguns dels migrants desallotjats de l’antic institut B9. "El local té un nou propietari i ja sabem que ens faran fora d’aquí aviat", admet el Bogdan, mentre descarrega d’una furgoneta la ferralla que ha acumulat durant el matí per després vendre-la.

Segons les dades facilitades del padró municipal a EL PERIÓDICO per l’Ajuntament de Badalona, el nombre de locals registrats amb persones empadronades s’hi ha doblat amb escreix en tres anys: si el març del 2023 eren 131, el gener d’aquest 2026 ja eren 292, cosa que suposa un increment del 122%. El Bogdan i la seva família estan empadronats en un local, però no en el que dormen, sinó en un altre que habita la sogra. El fenomen és generalitzat a l’àrea de Barcelona, on cada vegada més veïns s’empadronen en immobles sense cèdula d’habitabilitat.

També entre el 2023 i el 2026, els pisos en què estan empadronades 10 o més persones han crescut un 60% a Badalona (de 266 el març del 2023 a 426 el gener del 2026). Consultat sobre això, l’Ajuntament de Badalona mostra el seu descontentament amb la llei actual del padró, que la tercera tinenta d’alcaldia, Rosa del Amo, descriu com "una mentida". "Conceptualment hauria de ser el document que recull quanta gent viu a la ciutat i en realitat no ho és, així que la llei hauria de canviar".

Explica Carles Sagués, portaveu de l’associació Badalona Acull, que quan una persona en situació d’emergència habitacional arriba a l’entitat, el primer que li pregunten és si està empadronada. La pregunta no és fútil: sense padró no es pot accedir als serveis socials bàsics. Per al president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, "el padró és clau per avançar en la millora de la situació de persones que estan en situació de vulnerabilitat, perquè puguin tenir accés als serveis bàsics".

Sánchez, que estableix una continuïtat entre la situació habitacional que es van trobar les onades de migrants dels anys 60 i 70 amb la dels actuals fluxos migratoris, va més enllà: "Òbviament, no és digne que vuit o més persones visquin en 60 m2, però si serveix per ajudar a regularitzar la seva situació, estem d’acord en això". "És partir d’una situació indigna per trobar el camí de la dignitat i els drets", conclou el representant veïnal.

Dividits en compartiments

El Bogdan, la seva dona i el seu fill viuen des de fa un parell d’anys en una antiga fruiteria. Quan els facin fora d’allà, es refugiaran a la furgoneta, a l’espera de trobar un altre sostre. Per la zona, el barri de Sant Roc, abunda aquest fenomen. Els locals no són només utilitzats com a habitatge, també per guardar la ferralla recollida. Així ho testifiquen veïns consultats, algun fins i tot al corrent de les obres que es duen a terme en una antiga cafeteria per utilitzar-se com a habitatge.

Segons el parer de Sagués, el creixement del fenomen que mostra les dades municipals es nota a peu de carrer: "Cada vegada passa més, en locals als quals els fan 10 o 12 compartiments, i acaben entrant tantes famílies com espais hi hagi –relata l’activista–, tots paguen i algú s’emporta els diners". És el cas del William, que des del 2020 habita un antic local dividit amb pladurs en sis compartiments: "Trobar un pis és impossible, poder pagar un lloguer és impossible també, i si no tens contracte de feina, pitjor encara", lamenta.

D’acord amb la regidora Rosa del Amo, l’auge de pisos amb més de deu habitants i dels locals reconvertits "posa clarament en evidència el fracàs de les polítiques d’habitatge dels governs central i autonòmic". Del Amo assenyala que "una part important de gent que arriba a les ciutats en condicions irregulars són els que acaben vivint en locals o en pisos sobreocupats", cosa que també atribueix a un altre "fracàs" de la "política d’immigració del Govern central".

Badalona registra molts moviments al padró municipal. En els dos últims anys amb dades completes (2023 i 2024), les altes i baixes han estat per sobre de la barrera de les 60.000 variacions. Més enllà de les modificacions de dades personals, els canvis de residència i la renovació d’estrangers, un dels motius que destaquen són les baixes per inscripció indeguda. Van ser 2.516 el 31 de desembre del 2023 i 2.093 un any després. Majoritàriament, responen a instàncies de tercers: un nou inquilí o propietari s’empadronarà i es troba que hi ha altres persones empadronades que no han tramitat la baixa. "El volum de baixes posa de manifest que el padró es va controlant i actualitzant", afirma Del Amo.