Cinc anys darrere de l’esquiu camí del llop

Després de les tres primeres grans expedicions pel Pirineu, el fotògraf i documentalista Andoni Canela i la seva filla Amaia no havien aconseguit albirar cap llop. Sí que havien hagut d’afrontar llargues caminades, superar nits ventoses i bregar amb l’escassetat de menjar a la muntanya.

Finalment, durant la quarta sortida, el gran carnívor va aparèixer. "Havíem tingut moments durs i esperes tedioses, i trobar el llop, que representa un esperit salvatge i indòmit que ha resistit els repetits intents d’eliminació, va ser molt emocionant", rememora Canela.

Aquesta anècdota és només un dels instants que formen part del relat de paciència i amor recollit a Durmiendo con lobos. L’última pel·lícula del naturalista, que es preestrena dijous 3 de setembre a la sala Phenomena de Barcelona, resumeix cinc anys de rodatge darrere del rastre d’un animal esquiu, que, malgrat deixar d’estar protegit per Europa, ha recuperat territoris dels quals havia desaparegut.

El projecte va arrencar en plena pandèmia. Després de trobar els grans felins del món acompanyat pel seu fill Unai, va ser el torn de la seva filla Amaia, amb qui Canela va voler tornar als llops, una espècie emblemàtica que ja havia fotografiat per a un llibre també anomenat Durmiendo con lobos.

No obstant, des de les primeres imatges obtingudes a les últimes, la situació d’aquest cànid ha canviat molt. "La seva distribució actual és incomparable amb la de fa dècades: ara en tenim set bandades a la Comunitat de Madrid, exemplars que han arribat a Extremadura i una primera bandada que ha criat a Catalunya", explica. Aquesta bandada està ubicada entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà. Però quan Canela i la seva filla van començar a prospectar el terreny, es van centrar en un punt més occidental del Pirineu.

L’Amaia tenia només deu anys i el seu pare la va avisar que caldria caminar molt. Van recórrer el Ripollès i el Berguedà i, després, Canela va dibuixar mentalment un gran triangle: des de Madrid fins a Galícia i, d’allà, a l’extrem més oriental de la serralada pirinenca. La intenció era buscar l’animal tant als seus bastions històrics com als llocs de recolonització, com és el cas dels Monegres i Catalunya, dos punts en els quals pare i filla van obtenir imatges espectaculars.

"Tòpics"

"Hi ha molts reportatges del llop, però també molts tòpics, desconeixement i notícies falses que cal desmuntar", reivindica Canela. Reconeix que amb la tornada del llop també es reobre el debat sobre la difícil coexistència de l’espècie amb la ramaderia extensiva: "Durant el rodatge hem passat temps amb ramaders, i he escoltat posicions molt diferents". "Sé que on hi ha llops i bestiar és impossible que no passin coses, negar-ho és falsejar el problema perquè els llops són llestos i busquen la seva oportunitat, però hem d’aprendre a conviure-hi", defensa.

Per remeiar-ho, proposa reforçar la protecció i apostar per compensacions "àgils i generoses". La clau, per a ell, és assumir que el problema existeix i gestionar-lo: "On hi ha llops i bestiar, sempre hi haurà conflicte".