Fita espacial
La sonda BepiColombo inicia l’aproximació al planeta Mercuri
L’objectiu de la missió és estudiar tots els aspectes de l’astre menys explorat del sistema solar, així com provar la teoria de la relativitat d’Einstein.

Bepicolombo passa al costat de la Terra en una imatge facilitada per l'ESA en 2018. / ESA
Roberto Bécares
Vuit anys després del seu enlairament, la sonda BepiColombo està a punt d’iniciar la primera fase d’aproximació a Mercuri, el planeta terrestre més petit i menys explorat del nostre sistema solar, a l’estar situat més a prop del Sol. L’operació consistirà que el mòdul de transferència que ha impulsat la nau se separi dels dos orbitadors científics, cosa que passarà dijous vinent.
Es tracta de l’Orbitador Planetari de Mercuri (MPO) de l’Agència Espacial Europea (ESA) i de l’Orbitador Magnetosfèric de Mercuri (MIO) de l’agència japonesa Jaxa, que han sigut dissenyats per operar de manera complementària. "BepiColombo no arribarà a Mercuri en un moment concret, sinó que ho farà durant diversos mesos d’intenses operacions d’alt risc", segons va precisar Ignacio Tanco, cap d’operacions de Missions al Sistema Solar Interior de l’ESA, en una roda de premsa oferta en estríming. En cas que sortís bé la maniobra, quedaran els dos satèl·lits independents orbitant el planeta més desconegut.
BepiColombo és la missió més complexa mai enviada a Mercuri. De fet, per arribar fins a l’òrbita del planeta, la missió –llançada l’octubre del 2018– ha necessitat nou sobrevols planetaris: un a la Terra, dos a Venus i sis a Mercuri.
El seu objectiu és estudiar tots els aspectes de Mercuri, des de l’estructura i les dinàmiques de la seva magnetosfera i com interactua amb el vent solar fins a la seva estructura interna i el seu gran nucli ferri, així com l’origen del seu camp magnètic.
L’exploració elaborarà mapes globals de la composició química i elemental de la superfície, i capturarà imatges de les seves formacions per comprendre millor els processos geològics i com la superfície ha anat canviant per cràters d’impacte, activitat tectònica, vulcanisme i dipòsits de gel polar.
Gravetat
En paral·lel, els instruments de MPO i MIO també "assaboriran" els gasos de l’exosfera del planeta –una capa gasosa extremadament prima que l’envolta– i provaran d’identificar quins gasos són i com canvien.
A més, la missió pretén provar la teoria de la relativitat general d’Einstein, fent mesuraments precisos de l’òrbita i la posició de la nau espacial i és que, al ser el planeta més pròxim al Sol, es troba en un camp gravitatori summament intens, cosa que el converteix en l’escenari idoni per estudiar els efectes de la gravetat.
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- Valentí Fuster: 'El cor ens parla de quant podem viure; el cervell, de com viurem aquells anys
- Crim de Manresa: la víctima i els amics van evitar la baralla fins a l'últim moment
- Camagrocs, rovellons, ceps i rossinyols enceten el Mercat del Bolet de Cal Rosal
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme