Ho confirma el Meteocat: l’agost s’ha posicionat com el mes més càlid registrat a Catalunya

El canvi climàtic està causant estralls a escala mundial: els casquets polars s’estan fonent i el nivell del mar està pujant. A més, en algunes regions els fenòmens meteorològics extrems i les inundacions són cada vegada més freqüents, mentre que en d’altres es registren onades de calor i sequeres.

Fenòmens com El Niño, que implica aigües més càlides del que és habitual al Pacífic, té un 69% de probabilitats de ser el més fort des que se’n tenen registres, segons adverteix l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, en anglès) dels Estats Units. Per als països a la seva zona d’impacte, això implica condicions més seques i un hivern més càlid de l’usual, tot i que també «pluges i possibles inundacions» al sud del país nord-americà.

La temperatura del mar

A més, com indica la informació de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), al llarg d’aquesta tardor s’esperen precipitacions més fortes i més dianes a tot el Mediterrani, a causa de les altes temperatures que ha arribat al mar durant l’estiu.

La temperatura màxima històrica registrada a la boia de Ports de l’Estat del mar de Barcelona ha vorejat els 30 graus durant els pics de calor de l’estiu.

Però això no és tot, en condicions normals, la temperatura superficial del Mediterrani sol descendir al finalitzar l’agost, però després d’un estiu de rècord a Espanya, els valors del litoral continuaran pujant al llarg dels primers dies del mes.

El mes més càlid

I és que l’agost s’ha posicionat a Catalunya com el mes més càlid des que es tenen registres. Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), per segon mes consecutiu s’han registrat valors rècord a la comunitat autònoma: el vuitè mes de l’any ha experimentat anomalies mensuals de més de 3,5 graus en punts de la Catalunya Central, litoral i prelitoral.

Recalquen que el mes ha superat amb escreix els registres del 2003 i 2002i en zones de Barcelona com el Maresme o el Baix Llobregat l’anomalia tèrmica ha sigut de 3,6 graus i de 3,9 a Osona.

És més, relaten que aquesta anomalia ha sigut fruit d’una dorsal anticiclònica persistent que va afectar el Mediterrani.

La calor continua

Segons dades de l’Observatori Fabra de Barcelona, tot i que a la capital catalana sigui el segon agost més càlid de la sèrie, per sota del de 2003, tampoc no s’ha salvat de la calor extrema: s’hi han registrat 76 dies amb màximes per sobre dels 30 °C, 43 dels quals van ser consecutius, del 19 de juny al 31 de juliol, i fins al 20 d’agost només un dia el mercuri va baixar dels 30 °C.

Quant a les pluges, agost ha presentat una distribució irregular de precipitació: el mes ha sigut molt plujós en zones del litoral de Tarragona i al Prepirineu i Pirineu Occidental, on han arribat a registrar tempestes i xàfecs.

De moment, sembla que el mes de setembre continua en la mateixa línia, amb els termòmetres a l’alça i la mirada posada en els fenòmens meteorològics que poden derivar de l’augment de les temperatures marítimes.