El dia 13 de maig del 1952 dues comunitats benedictines, les del monestir de Sant Anton i Santa Clara de Barcelona, i les del monestir de Sant Benet de Mataró, es van unir per donar origen a una nova comunitat: la de Sant Benet de Montserrat. Totes dues comunitats havien perdut els seus monestirs durant de la Guerra Civil Espanyola i van acceptar de cor la proposta d’unir-se i instal·lar-se a la muntanya de Montserrat. Per celebrar l’aniversari, la comunitat de Sant Benet de Montserrat va pujar de nou al monestir de Santa Cecília per celebrar una Eucaristia en acció de gràcies pels 70 anys d’història. Després de la missa, la trobada va continuar al monestir de Sant Benet de Montserrat amb una arrossada, on també s’hi van afegir els monjos del monestir de Santa Maria de Montserrat. En total, a la festa s’hi van aplegar més d’una cinquantena de monjos i monges. Actualment, encara hi ha tres monges que van viure en primera persona el dia de la unió, són la germana Assumpta Bardolet, la germana Maria Mercè Coll i la germana Maria Tecla Carricondo.
