Un estudi publicat recentment per la documentalista terrassenca Sílvia Saladrigas revela que la bandera petita del Gremi de Traginers d'Igualada que llueix cada any l'entitat pels Tres Tombs és, de fet, la mateixa que data de l'inici del gremi, el 1822. Fins ara, la documentació de què es disposava havia detallat la bandera petita del Gremi de Traginers com una adquisició del 1894 que substituïa l'original.

L'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, guardonat el 2009 amb la Creu de Sant Jordi, manté la celebració dels Tres Tombs més antiga de Catalunya. La tradició dels seus dos domassos, la bandera gran i la bandera petita, data del 1856 i del 1822, respectivament. No obstant això, pel que fa a la bandera petita, als annals del gremi constava que l'original del 1822 s'havia desgastat i que "el 1894 es va pagar a Ricard Marsans cent setanta pessetes pel que se suposa va ser la confecció d'una bandera nova per al Gremi de Traginers, que substituiria l'original", tal com explica l'estudi de Saladrigas.

El 1894 es recollia a la premsa com el gremi estrena una preciosa bandera. L'estudi replanteja el tema i afirma que l'any 1894 no es va fer cap bandera nova, sinó que únicament es van substituir les parts de teixit que s'havien malmès i que "es va conservar el màxim de parts de la bandera original".

La descripció registrada de l'estendard del 1822 en parla com un domàs de tela acarmesinada, en forma de gallardet i mesurava 1,33 metres d'amplada per 1,80 metres de llargada. En ambdues de les seves cares portava la imatge de Sant Antoni Abat i la data del 1822. La clau de volta de la troballa és que "si l'any 1894 es volia fer una bandera nova hauria estat molt més fàcil i menys laboriós retirar les imatges pintades de la bandera antiga i confeccionar-la tota amb un teixit nou", però queda palès que en una de les cares es va conservar amb molta cura una part del teixit original. "A més a més, el disseny del teixit, la tècnica, la matèria i el seu ample" són propis dels teixits de principi del segle XIX. L'estudi conclou que "les dues imatges del sant, així com el teixit de la bandera fundacional que encara es trobava en bones condicions, van conservar-se com a elements de continuïtat".