14 de setembre de 2010
14.09.2010
Albert Fontelles

"El pasdoble, amb molt regust català, trasllada a temps pretèrits de la festa"

08.09.2010 | 04:47
"El pasdoble, amb molt regust català, trasllada a temps pretèrits de la festa"

Músic solsoní. Ha recuperat un antic pasdoble, La Festa Major de Solsona, que s'estrenarà avui a la tarda. La peça suposa l'obra local més antiga que ballaran els improperis

Albert Fontelles Ramonet ha recuperat un pasdoble que ha passat a ser el més antic del folklore solsoní. Acabat de diplomar-se en Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, continua els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Als tres anys va entrar a l'Escola Municipal de Música de Solsona, on va iniciar-se amb la flauta travessera i posteriorment el piano i el flabiol. És membre de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i de la banda Patinfanjàs. Diverses vegades ha dirigit els ballets de la festa major i de les diades del Corpus i ha participat en diversos concerts per a Cobla, com el Festival d'Occitània de Tolosa i el Memorial Ricard Cuadra a Berga. Amb l'arranjament i orquestració de la peça s'estrena com a recuperador del patrimoni musical solsoní.

Com va sorgir la iniciativa de recuperar un pasdoble antic?
Tot va començar amb les trobades amb la música Maria Ramonet. Un dia em va ensenyar un recull de peces de Ramon Pujol, que ella mateixa havia copiat per tocar en l'àmbit particular. Especialment el pasdoble, que enguany es recupera, recordava haver-lo sentit abans de la guerra acompanyant els gegants en les tradicionals pujades i baixades. A partir d'aquí vaig començar una recerca en els diferents arxius de Solsona sense trobar cap referència al pasdoble. Quan vaig analitzar el manuscrit vaig veure que era un pasdoble amb molt regust català. El record de Maria Ramonet i el fet de trobar un fragment del pasdoble a la sardana Anna i Marta de Joan Roure em van cridar l'atenció i va desencadenar diverses hipòtesis.

Amb quines dificultats s'ha trobat a l'hora d'orquestrar aquesta melodia?
El fet que el fons de Ramon Pujol estigui desaparegut ha dificultat les tasques d'investigació, ja que no hi ha cap guió de composició ni cap guió d'orquestració de l'antic, simplement una petita reducció per a piano. Musicalment, he partit de la inexperiència i he tingut petits dubtes. Per sort, he tingut la col·laboració de Narcís Mellado, Albert Guinovart, Robert Agustina i Sergi Cuenca, que m'han aconsellat de forma desinteressada. Com tota recerca, són moltes hores i algun maldecap.

S'ha cenyit a ser fidel a l'estètica musical de les peces de la festa o hi ha contribuït amb aportacions personals?
Pujol és Pujol i Roure és Roure. Dos compositors diferents. No obstant això, aquest pasdoble segueix una estètica roureniana i una orquestració semblant a la resta de pasdobles de què disposa la ciutat per no desentonar. Els pasdobles de Roure són obres d'art que s'han escrit amb delicadesa i se'n desprèn una estima a Solsona. Amb tot, en tot moment he intentat ser fidel al manuscrit però m'he vist obligat a canviar petits fragments i a la vegada he creat les diferents veus d'orquestració, ja que ha estat pensada per als instruments de l'orquestra Patinfanjàs.

Quina importància té el pasdoble La Festa Major de Solsona en marc musical de Solsona?
La música és indispensable en el nostre folklore, encara que en els darrers anys hagi estat un tema que s'ha mantingut relativament al marge. Amb aquest pasdoble, s'amplia el patrimoni musical, que és molt extens. Crec que el pasdoble és una evocació als anys trenta, una època d'expansió de la festa. La República, una època de canvis i de la necessitat de preservar el patrimoni.

Qui era Ramon Pujol i quin paper tenia com a compositor?
Ramon Pujol era un capellà de Solsona i organista de la catedral. Va compondre diferents obres per a la ciutat com caramelles, goigs, pastorets o marxes, entre d'altres. És poc conegut i reconegut perquè la majoria d'obres seves resten desaparegudes. Això dificulta el seu coneixement perquè no hi ha una base per aferrar-se. Juga un paper molt important a la festa major perquè va ser el primer a recollir i inventariar les melodies tradicionals de Solsona i les va orquestrar per a petita banda. En les seves obres s'intueix que tenia molta estima al folklore solsoní.

Feta la recerca, pot fer una valoració de l'evolució i l'estat actual del patrimoni musical solsoní?
L'actual és molt bo, la majoria de solsonins coneix i estima les músiques des de ben petit. L'evolució és progressiva al llarg dels anys i vinculada al nivell musical del moment. En els darrers anys hi ha hagut més músics acadèmics com Joan Roure, això ha aportat qualitat a les darreres composicions i arranjaments. En la darrera dècada han sorgit compositors que desinteressadament s'han vist involucrats, ja sigui per la bellesa del folklore o per l'estima a la ciutat. Destaca la glossa del ball de gegants de Solsona interpretada per l'Orquestra Pau Casals o la Simfònica de Barcelona, o la Sardana Maria del Claustre, de Joaquim Serra. Podem dir que hi ha un marc musical prou ferm per valorar, preservar i estimar el patrimoni musical.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook