La plaça de l'Ajuntament es va fer petita dissabte passat en l'acte de bateig dels Castellers de Solsona. La diada va tenir uns 400 participants entre les colles castelleres de Solsona, Súria i Guissona. Els Salats de Súria i els Margeners de Guissona van ser escollits pa- drins de bateig atès que són les dues colles que han col·laborat més en l'aprenentatge de la jove colla solsonina.
Pocs minuts abans de 2/4 de 7 de la tarda, l'hora en què era previst que comencés l'actuació, la plaça de l'Ajuntament ja era plena a vessar i el públic assistent esperava amb impaciència els grocs. Acompanyats pel so dels grallers, els castellers solsonins van anar passant carrer del Castell avall fins a arribar davant la casa de la ciutat. Un cop allà, els castellers de les tres colles es van començar a emfaixar mentre els caps de colla donaven les darreres instruccions.
Després que l'alcalde, David Rodríguez, saludés des del balcó de l'ajuntament els castellers locals i els padrins de bateig, l'actuació castellera va començar.
Pinyes formades per tres colors de camisa: groc, marró i salmó, van permetre carregar i descarregar nombrosos castells. Els sol- sonins van fer la seva primera actuació completa, la qual va constar d'un 4 de 6, un 4 de 6 amb agulla i un 3 de 6. Les altres dues colles assistents també van actuar carregant castells de més alçada. La gran atracció va ser el 3 de 7 aixecat per sota que van oferir els Margeners.
La gent que hi havia a la plaça mirava bocabadada les gestes castelleres i només trencava aquell silenci d'admiració algun "dosos munt!", "terços amunt!" o bé un "vés pujant suau i finet!". El moment en què l'enxaneta fa l'aleta, la situació és un xic diferent; el públic esclata en aplaudiments i les mirades de complicitat entre els castellers es fan evidents sense perdre la concentració. Un cop descarregat el castell, són els castellers qui esclaten en eufòria i felicitacions mentre la gent que omple la plaça esperen amb ganes que facin la pinya per carregar el següent.
La precisió de cada un dels castellers que s'enfilava amunt, la seguretat amb què els més petits arribaven al capdamunt i el fet d'anar a buscar aquell mil·límetre que els va atansar a la perfecció van permetre que l'actuació dels Castellers de Solsona, els Salats i els Margeners fos un èxit.
La celebració, però, no es va acabar pas a la plaça. Després de l'actuació castellera, les colles van dirigir-se cap a la sala polivalent acompanyades pels grallers d'Oliana. Hi va tenir lloc el sopar de germanor que la colla solsonina havia preparat. El punt final a aquesta jornada històrica el va posar el concert en el qual van actuar Cabras de Pol, les Absentes i DJ Xic.
Els castellers són sentiment
Després de descarregar cada un dels castells es repetia una situació similar: ulls plorosos, abraçades i alguna llàgrima discreta d'aquells que feia uns instants estaven enfilats als castells.
Un casteller va explicar que "sense la pinya no hi ha el tronc, sense el tronc no hi ha la pinya i sense cap d'aquestes coses no hi ha castell". En els castells tothom qui en forma part és imprescindible, cada un dels castellers és una peça clau en l'engranatge. Aquesta pot ben ser la justificació de les llàgrimes i els somriures que acompanyen cada descarregada.
La camisa groga
Tota colla castellera espera amb candeletes el dia del seu bateig. Els castellers solsonins van assolir, dissabte, el tercer tret que distingeix una colla: la seva camisa de color groc, com el sol de Solsona.
La camisa du brodat a l'alçada del pit a la banda esquerra el logotip de l'entitat.
