La direcció general de Carreteres ha canviat la senyalització del dolmen disputat entre Torà i Llobera. Si abans els cartells de la carretera l'indicaven amb el topònim d'aquest darrer municipi, ara ha passat a denominar-se "de Llanera", un fet que ha aixecat els ànims d'algujavascript:cargarFckEditor('pTexto');ns veïns -suposadament de Llobera-, que han ratllat part dels indicadors. Aquest afer reobre la vella polèmica entre els dos municipis adjacents sobre la pertinença d'aquest monument megalític, ubicat a la franja que delimita els dos termes.

Amb aquest canvi la Generalitat ha accedit a les peticions de Torà de canviar la nomenclatura del dolmen. "No és que ho demanéssim, és que és de Llanera i no de Llobera", afirma l'alcaldessa de la vila, Mercè Valls, la qual defensa que en els indicadors antics "hi havia una incorrecció que vam demanar que es revisés". L'alcaldessa va explicar a aquest diari que aquesta setmana ha mantingut contactes amb Carreteres "per mirar què cal fer".

Per la seva banda, l'alcalde de Llobera, Josep Colell, defensa que la nomenclatura idònia per al monument megalític seria la de "dolmen de la Vila", atès que pertany a aquesta finca i "és com el coneix la gent del territori".

Colell, a més, assegura que "no està clar" a quin municipi pertany el dolmen. L'alcalde de Llobera argumenta que "el límit allà no el tenim definit" i defensa que "el dolmen és dins la finca Vila", que es va traspassar al seu terme als anys 60. Per contra, l'alcaldessa de Torà assegura que, si bé hi ha alguns punts de la delimitació que, en no haver-hi acord entre ambdós municipis són a mans del departament de Governació, no és el cas del dolmen, que "està clar que és a la zona de Llanera, que és de Torà".

El dolmen de la Vila o dolmen de Llanera és el monument megalític més gran i ben conservat de Catalunya. Va ser excavat el 1916 per mossèn Serra i Vilaró, aleshores director del Museu Diocesà de Solsona, en el qual va crear la secció de prehistòria. Consta d'un túmul d'uns 24 metres de diàmetre, que té el seu voltant delimitat per lloses verticals i orientades cap a l'interior. Tant l'Ajuntament de Torà com el de Llobera promouen aquest element patrimonial com una de les referències d'interès cultural i turístic dels respectius municipis.

Petició per ser de Llobera

Llobera manté una vella pugna territorial amb els municipis veïns de Torà i Biosca a l'entorn de les masies de Llanera i Lloberola. A final del 2008, i després de la petició dels veïns d'aquestes dues entitats de població, la Generalitat va iniciar el procés per agregar les masies de Torà i Biosca a Llobera, amb qui comparteixen veïnatge i idiosincràsia. La Generalitat, però, va desestimar a principi del 2010 la petició de segregació en no aconseguir un consens entre els alcaldes i després d'un primer informe de la comissió de delimitació territorial favorable i un de darrer, de la comissió jurídica, desfavorable a la correcció de disfuncionalitats. Els veïns ja havien formulat l'annexió a Llobera l'any 1990 però no va prosperar perquè la normativa vigent en aquells moments impedia al Govern resoldre l'afer.