Conèixer de prop pobles de l'interior de Catalunya, la seva idiosincràcia, les seves tradicions i, sobretot, la seva gent. Aquest és la principal motivació que ha empès Jordi Girard, un barceloní que es dedica professionalment a organitzar viatges d'immersió cultural a l'Àsia, a fer la volta a Catalunya a peu i en solitari en 50 dies. En total haurà recorregut 1.000 quilòmetres sortint des de Terrassa i arribant a casa seva, a Barcelona. Ahir va fer parada a Sant Llorenç de Morunys procedent d'Odèn, on havia passat una de les nits més turbulentes del seu viatge perquè va dormir al ras sota una tempesta amb l'únic aixopluc de la capelina.

L'aventura de Girard es titula Catalunya cara a cara. "Volia conèixer de prop llocs on no he estat fent una vida a escala humana, parlant cara a cara amb les persones". Va començar-la el 19 de maig a Terrassa i ja ha completat uns 600 quilòmetres del miler que té previst fer en cinquanta dies. Ahir l'objectiu era passar aquesta nit a Sant Llorenç, població on l'esperaven el Martí, l'Arantxa i el petit Aran, els representants de tres generacions d'una família amb qui manté una llarga amistat. Li havien preparat el dinar i un llit a la casa que tenen al poble. Però aquesta no és la situació habitual de les seves nits: "molts dies dormo al ras i d'altres en garatges o corrals que em deixen la gent que conec quan arribo als pobles", explica. Avui tocarà matinar per fer via cap a la serra del Cadí. Probablement abandonarà la vall de Lord en direcció a Gósol, des d'on vol ascendir al Pedraforca, cim que no ha fet mai, i ho farà després de rebre instruccions de gent de la zona que li explicaran quin és el millor camí per arribar-hi.

Entre les persones que ahir van saludar Jordi Girard hi havia l'alcalde de Sant Llorenç, Francesc Xavier Mas, amb qui va mantenir una conversa en què van intercanviar experiències i va conèixer aspectes de la vida al poble.

Poca cosa a la motxilla

Un sac de dormir i la seva funda, una màrfega, mapes, dues mudes de roba, un jersei, una càmera de fotografiar i un ordinador per anar actualitzant el blog on relata les seves peripècies. Aquest és l'equipatge que carrega Girard, a més del menjar que compra aproximadament cada dos dies. "La fruita és el que pesa més", explica. "Amb el que no he tingut cap problema és amb l'aigua: he trobat fonts arreu", afegeix. Tot i que no l'ha pesat mai, calcula que porta uns quinze quilos de pes a l'esquena amb tot allò necessari per completar la travessa. Avui arribarà a l'equador d'aquesta aventura que finalitzarà a Barcelona, on ben segur que arribarà amb la motxilla més plena.