El 3 de desembre de l´any 913, el bisbe d´Urgell consagrava l´església de Sant Pere de Graudescales, fundada pel rector de la propera parròquia de Sant Andreu de la Mora amb l´objectiu que esdevingués un monestir. 1.100 anys després, Navès rememora la història d´un dels indrets més emblemàtics i de més interès patrimonial del municipi.

Ubicada en un paratge d´alt valor natural i paisatgístic, l´església de Sant Pere de Graudescales reposa avui, solitària, a la falda de la serra de Busa. La seva història es remunta a principis del segle X quan el prevere Magnulf va fer edificar l´església perquè fós erigida en monestir benedictí. En un primer moment, però «no hi va posar benedictins sinó clergues agustins, de manera que era una canònica agustina, regida per la regla de Sant Agustí», explica Ramon Clotet, exalcalde de Navès i bon coneixedor de la història del municipi. Més tard, al 960 és erigida com a abadia benedictina amb Bel·ló, prevere de Sant Llorenç de Morunys, com a primer abat. Clotet explica que no hi ha referències escrites sobre quantes persones formaven la comunitat, si bé el medievalista Manuel Riu «creia que era petita, que no passava dels dotze monjos». A partir dels segles XV i XVI decau la vida monàstica. L´església, «en comptes de ser adscrita a Santa Eulàlia de la Vall d´Ora, com li correspondria, va ser adscrita a la parròquia de Busa», una «anomalia interessant d´estudiar», diu Clotet. Sobre el per què es va decidir edificar una església en aquest indret, l´exalcalde de Navès, «en una interpretació personal», defensa que la fundació de Sant Pere cal emmarcar-la en el context de la repoblació de la Vall de Lord, duta a terme pel comte Guifré el Pelós entre el 872 i el 878 per tal d´evitar possibles incursions sarraïnes. «Hi havia interès en dinamitzar tota la zona de la vall de Lord i buscar llocs que poguessin donar vida». D´aquesta manera, «amb l´experiència dels monjos, es feien funcionar molins fariners, aprofitant salts d´aigua del riu», molins que «eren feudataris de Sant Pere». En definitiva, creu que l´objectiu era el de «ser un focus de reconstrucció econòmica i cultural» de l´antiga Vall de Lord.

L´actual església -l´única edificació que avui es conserva-, d´estil llombard, no és l´originària del segle X sinó que ja es va reformar al XII, explica Clotet. Ja al segle XX, amb l´església gairebé en ruïnes hi va haver successives campanyes arqueològiques i intervencions per a la seva reconstrucció. Una empenta important va ser la restauració de l´any 1973, finançada per les diputacions de Lleida i Barcelona. L´any 1988, i en vista dels problemes que presentava la coberta (on hi havia goteres), l´Ajuntament de Navès, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat, va refer les cobertes i el paviment interior.

Clotet va explicar que les dependències del monestir, s´ubicaven a la cara oest, annexades a la porta gran d´aquest emblemàtic edifici navesenc.