La gran quantitat de banyistes que van a refrescar-se a les aigües del pantà de Sant Ponç demostra el potencial que té l'embassament i l'entorn paisatgístic. Quin profit en pot treure el Solsonès i com es pot condicionar l'espai perquè la massificació no malmeti l'entorn? Les institucions i les empreses han iniciat el debat. Els propers mesos s'ha de redactar un pla director que ha de determinar els usos de diferents zones i les activitats a desenvolpar-hi.

Tot i que és difícil determinar la quantitat de banyistes, algunes estimacions indiquen que els caps de setmana d'agost hi ha unes mil persones que s'apropen a l'entorn cada dia. La munió de visitants és important, fins al punt que quan s'hi arriba amb el cotxe -per carreteres molt estretes- és difícil trobar-hi un petit espai per estacionar. Alguns conductors deixen el cotxe al costat de la pista que recorre tot el pantà. La primera mancança és, doncs, un espai habilitat per absorbir la gran quantitat de vehicles que s'hi concentren els caps de setmana.

L'orografia és plana i hi ha molts llocs a prop de l'aigua on poder deixar la tovallola i estirar-se una estona abans d'anar-se a refrescar a les aigües de Sant Ponç. Però s'ha d'estar a l'aguait o arribar al matí per trobar el millor racó. Ahir, alguns banyistes habituals comentaven que, tot i l'alta presència de persones, era amb tota probabilitat el cap de setmana més fluix de l'agost. El mal temps de dissabte va dissuadir moltes persones de desplaçar-se per si queia algun xàfec.

La procedència està clara. Tot parlant amb banyistes és fàcil adonar-se que la immensa majoria provenen de l'àrea metropolitana. Els habitants de la mateixa comarca són una minoria entre la gent que converteix l'embassament en el seu espai d'oci. Els solsonins prefereixen rieres abans que el pantà de Sant Ponç.

Per què van persones d'altres comarques a l'embassament solsoní? En aquest aspecte és on es demostra que el boca-orella és la millor campanya de màrqueting. Entre els banyistes consultats, hi ha majoritàriament dues respostes. La més estesa és que algú els ho ha recomanat. Dos joves que ahir havien trobat un racó solitari al costat de les aigües del pantà, Jordi i Vanesa, comentaven que era la primera vegada que hi venien. "Som de Barcelona. Uns coneguts ens ho havien recomanat i hem decidit venir-hi. Ens està agradant molt. Així que potser hi tornarem o el recomanarem", contesten.

L'altra resposta que donen els banyistes, però en menor proporció, és que ja coneixien l'entorn. Anna García, de 61 anys i veïna de Terrassa, es capbussava ahir al migdia tal com ho ha fet durant anys. "Jo ja coneixia l'indret molt bé. Amb el meu marit havíem anat molt al càmping. Ens agradava molt la zona i estiuejar-hi. M'agrada perquè és un lloc on s'està tranquil. Per aquest motiu vinc de vegades. Perquè sé que és un lloc agradable". A tots aquests motius se n'hi afegeix un altre de fonamental: la proximitat. Tots diuen que l'hora de cotxe que han d'invertir-hi no és cap mena de problema. Consideren que és una estona raonable tenint en compte que hi passaran una bona part del dia.

Enmig de les aigües una llanxa motora tiba un esportista que practica esquí aquàtic. Per parlar amb ells, s'ha de recórrer la pista que envolta el pantà fins a arribar al petit embarcador. Qui el practica són els membres de la família Grifell, de Solsona. "Cada setmana venim al pantà amb la barca", expliquen.

El responsable de l'empresa Tirant Milles, Marcel Espinal, assegura que també hi ha turistes provinents d'altres països. Anglesos, francesos, alemanys, holandesos, belgues... "Es tracta d'un perfil molt diferent de visitants perquè aquests saben els serveis que s'hi ofereixen i vénen ben bé a sol.licitar-los", afirma. I és que, a part de les activitats a l'aigua, Tirant Milles també té altres ofertes esportives a l'entorn natural. Els banyistes que hi proliferen no són gaire propensos a fer ús dels serveis i a practicar activitats esportives al pantà de Sant Ponç.

Espinal assegura que cada estiu es nota un augment de visitants a l'entorn de l'embassament de Sant Ponç. Tot i que des de fa dècades ha estat un pol d'atracció, fa uns tres anys s'ha notat un increment considerable de persones que s'assabenten de l'existència del pantà i hi van.

La seva reivindicació és, precisament, aprofitar el potencial i el poder que té com a reclam per a banyistes per convertir l'espai en una zona autènticament turística. "A les platges, per exemple, hi ha pàrquings per estacionar-hi el cotxe tot el dia a canvi de pagar pocs euros. Hauríem de fer al mateix. També s'ha de regular l'accés. L'objectiu últim és tenir un perfil de visitant de qualitat, respectuós amb l'entorn".

Són a la mateixa comarca del Solsonès, però la diferència és abismal. Les persones que van al pantà de la Llosa del Cavall són d'un perfil diferent de les que s'apropen al de Sant Ponç. La quantitat de gent que va a passar-hi el dia és molt inferior. I és que, de fet, l'orografia del nord i del sud de la comarca del Solsonès és totalment diferent. A l'embassament de la Llosa hi ha pocs espais òptims per deixar-hi la tovallola. La forma del pantà convida més a portar-hi a terme activitats a l'aigua. Tot i això, durant els estius és fàcil trobar grups importants de persones al costat del pont per on passa la carretera que va cap a Berga. Les dimensions d'aquests indrets, però, són molt més reduïdes que les de Sant Ponç. Per aquest motiu, el responsable de l'empresa Kayak K1, Artur Beiroa , explica que "aquí la gent ve principalment a practicar les diferents modalitats esportives que preparem des de Kayak K1". Assegura que moltes persones fan ús del servei i que cal fer una reserva prèviament perquè la gent no s'hagi d'esperar per navegar amb caiac per l'aigua del pantà. Afirma que al nord del Solsonès el turista pot fer excursions per Port del Comte, però que l'oferta d'activitats d'oci relacionades amb l'entorn no és excessiva. Per aquest motiu, les persones que hi van acostumen a fer esports amb la família o els amics al pantà.

Les converses entre les administracions i l'Agència Catalana de l'Aigua també afecten les aigües de la Llosa del Cavall. Beiroa és escèptic en aquesta qüestió. "Hi ha un pla d'usos de l'embassament que es va redactar quan es va construir, ja fa anys. La meitat de les coses que havia d'assumir l'ACA no s'han portat a terme, com la col·locació de les boies a la presa", sentencia. Espera, però, que al final el resultat sigui positiu per als municipis.