L'Associació Agrària Ecològica de Muntanya -formada per 12 socis del Solsonès, la Cerdanya i el Pallars- ha començat la primera collita comercial de poma ecològica de muntanya. La iniciativa va néixer fa gairebé tres anys a la vall del Lord per "buscar una alternativa a la situació econòmica", segons ha detallat un dels seus impulsors, Josep Pintó. Ara, el projecte comença a donar els primers fruits i es preveu collir al voltant de 16 tones. El primer any es van plantar dues hectàrees, el segon sis i enguany doblaran la superfície fins arribar a les 12. Segons Pintó, es tracta d'una fruita "excepcional" perquè a la muntanya és on "desenvolupa millor les seves característiques organolèptiques".
Aquesta setmana els propietaris de terrenys agrícoles del nord del Solsonès, la Cerdanya i el Pallars que formen part de l'Associació Agrària Ecològica de Muntanya han començat a recol·lectar les primeres pomes de muntanya ecològiques. La iniciativa va néixer de la mà d'un grup de propietaris de la vall de Lord a finals del 2012 inspirant-se en l'experiència dels Alps italians i almenys, on es va apostar pel monocultiu de la poma. El primer any els propietaris van plantar 2 hectàrees i enguany volen arribar a les 12, amb una producció estimada de 16 tones per aquest 2014.
Un dels seus impulsors, Josep Pintó, ha explicat a l'ACN que el projecte va néixer per buscar una alternativa a la situació econòmica. "Tenim una dependència total del sector turístic, que coixeja molt i, per tant, vam pensar que havíem de buscar una alternativa econòmica i sempre que fèiem el raonament anàvem a parar al sector primari", ha explicat Pintó. Els propietaris van fer una prospecció de les possibilitats de cultiu i van anar a parar a la poma. D'altra banda, no tanquen la porta a introduir nous cultius de muntanya en un futur com la pera.
"La poma és una fruita de muntanya, ja que aquí és on expressa millor les seves característiques organolèptiques", ha detallat el propietari. Segons ell, es tracta d'una fruita "excepcional" en quant al seu gust i fermesa. Un dels seus valors afegits també és la vessant ecològica, ja que el seu objectiu és fer una producció ecològica "de màxims" amb els mínims tractaments possibles. Per aconseguir-ho, els productors aposten per varietats de poma noves que són resistents al motejat o clivellat, una malaltia fúngica important en el cultiu de pomeres. També utilitzen xarxes que, a banda de protegir la collita de les pedregades, ajuden a impedir l'entrada de fongs.
Un mercat en creixement
Pintó assegura que el mercat 'bio' està creixent molt i "si ens comparem amb els països veïns anem molt endarrerits, tot i ser sociològicament similars". Per això, considera que "tot fa preveure que aquest mercat ha de pujar molt i aquí és on concentrarem els esforços". El seu objectiu és comercialitzar el producte al mateix preu que la poma dels Alps, que es troba a les botigues a un preu d'entre dos euros i dos euros amb vuitanta cèntims, mentre que la poma de Lleida es ven a la meitat de preu. Els productors volen abastir el mercat de proximitat i, d'aquesta manera, eliminar algun intermediari.
Un cop la plantació de pomeres estigui en ple rendiment, d'aquí a quatre anys, esperen arribar a una producció de 300 tones anuals. Segons Pintó, preveiem que a partir del quart any els números surtin "clarament positius". A més, l'empresari ha assegurat que al mercat hi ha "més demanda que oferta", ja que "al conjunt de l'Estat s'importen 200.000 quilos de pomes".
