El petit poble de Castellar de la Ribera, amb 149 habitants, té l´única alcaldessa del Solsonès i la segona des de la instauració dels ajuntaments democràtics. De fet, l´única dona que havia encapçalat un consistori, Teresa Canal, també ho va fer al mateix municipi. Dedicada al sector de la ramaderia, Maria Claustre Sunyer, de 45 anys, s´ha posat al capdavant de l´Ajuntament després de quatre anys com a regidora. Assegura que el càrrec li fa «respecte» però afronta el repte amb «il·lusió». Militant de CDC des de fa 4 anys, governarà sense oposició, ja que al municipi es van presentar dues llistes fantasma que no tenen representació. Sunyer també serà consellera de CDC al Consell Comarcal.

Com viu el fet de ser l´única alcaldessa de la comarca?

Ara, al principi, amb molta il·lusió però també amb respecte per ocupar un càrrec important com el d´alcaldessa, perquè no tinc gaire experiència en aquest món.

Però vostè ja ha estat quatre anys regidora?

Sí, però no té res a veure amb estar al capdavant, és diferent.

Per què creu que hi ha tan poques alcaldesses al Solsonès?

Potser per la incompatibilitat amb horaris, el món de la política et requereix molta dedicació i les dones encara ho tenim una mica complicat. En certa manera continuem tibant de la família, criant els fills... tot i que ha canviat molt, encara costa. És difícil compaginar sobretot si tens fills. Jo ara ja tinc les filles més grans i amb la meva feina m´ho puc compaginar bé. En aquest sentit és més fàcil que entri un home, però espero que això vagi canviant.

Què l´ha portada a la política?

Amb un poble tan petit com el nostre, on només hi ha 117 persones que poden votar, no hi ha gai-re gent i arriba un punt, quan tens una certa edat, que gairebé et toca. Ja m´ho havien proposat fa uns quants anys i vaig dir que no, però arriba un moment que t´ho has de plantejar perquè en un lloc tan petit costa molt trobar gent que vulgui fer-ho. Evidentment també em fa il·lusió, perquè treballes pels veïns i pel poble que t´estimes. Jo hi he viscut tota la vida i això et dona ànims, però costa fer el pas perquè la política és un dels sectors on la gent es permet de seguida criticar-te, és com si en el moment que ocupes un càrrec et puguin dir de tot. La política de proximitat és molt maca perquè coneixes molt la gent i entres en contacte amb tothom, però a la vegada també et pot portar problemes més directes amb els veïns. Amb una ciutat gran queda tot més lluny, aquí tothom et coneix i tractes amb els els veïns de tota la vida i te´ls estimes a tots.

Per tant, creu que és més complicat fer política en un poble petit?

Penso que és més difícil perquè fas un política de proximitat i és més complicat perquè la gent et truca a casa i a qualsevol hora, i això en un lloc més gran on tens uns horaris i una agenda no passa. Tu també vols que tothom estigui content, i això no sempre és possible perquè depens de les ajudes que tens i, a vegades, et demanen coses que no pots portar a terme. D´altra banda, la política de proximitat és molt gratificant perquè tens molt contacte directe amb tothom però pel mateix motiu també és una feina més delicada.

Vostès no tenen oposició. Creu que això és bo?

Treballes més tranquil sense oposició; si no, corres el risc d´haver de treballar amb algú que no t´hi entens i has de treballar-t´ho més, hi has de lluitar més. Molt poques vegades hi ha hagut dues llistes perquè ja és difícil fer-ne una.

Quins són els principals reptes que té Castellar de la Ribera?

Un dels principals reptes que tenim és acabar de millorar els accessos a les masies on hi viu gent, un projecte que havíem començat i que ara està aturat. També volem reactivar el projecte de fer unes basses perquè hi beguin els animals, que també tenim aturat, i volem arreglar l´església de Sant Andreu de Clarà. D´altra banda, crec que la gent espera que millorem les coses bàsiques del dia a dia, com per exemple la neteja dels vorals dels camins. Has de mirar de fer el que la gent et demana i necessita.

Els costa trobar recursos econòmics pel fet de ser un municipi petit?

Sí, uns anys enrere el que volies fer es feia, però ara és més difícil. Els pobles petits tenim sort de les diputacions i dels consells comarcals perquè gairebé no tenim recursos. Per exemple, no tenim escola i són importants les ajudes per al transport o el servei de menjador.

Castellar és un poble eminentment agrari i ramader. Quin paper hi té el turisme?

No tenim gaire turisme rural, la majoria de gent és de pagès, que treballa els camps i té granges. En l´àmbit turístic, a banda del paisatge, tenim dòlmens, el Museu de l´Escola Rural i esglésies. Hem entrat en un circuit de rutes comarcals que ens ha permès potenciar-lo, si no és difícil que vinguin només a Castellar.

Com passa en alguns municipis de muntanya, Castellar s´ha anat despoblant?

Una mica sí, però es manté bastant. Ha marxat la gent que estava de masovers de les cases, però els propietaris no n´han marxat. Això està bé perquè vol dir que la gent està arrelada. A moltes cases els fills continuen la tasca dels pares.