El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’inici del període d’informació pública del Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals, després que hagi estat aprovat inicialment pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. Una vegada aquest document s’hagi aprovat definitivament, Catalunya disposarà ja dels set catàlegs del paisatge que el Govern va encarregar a l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un per cada demarcació territorial.

Els catàlegs del paisatge, previstos a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, són els documents tècnics que determinen la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los.

Així, aquests documents serveixen de suport a la planificació territorial i urbanística, alhora que poden constituir la base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar o ser útils en la definició d’estratègies sectorials.

Actualment estan aprovats els catàlegs de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de les Comarques Gironines, de la Regió Metropolitana de Barcelona i de l’Alt Pirineu i Aran, tots ells consultables i descarregables a la web de l’Observatori.

Les Comarques Centrals: un espai rural amb un ric patrimoni industrial

El Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals abasta les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès. Igual que la resta d’àmbits territorials, les Comarques Centrals es caracteritzen per la presència d’importants escenaris amb valor natural, estètic, històric i productiu.

Destaca sobretot per uns escenaris estructurats pels rius Llobregat i Ter i presidits per nombroses colònies industrials i fàbriques de riu. En concret, hi ha deu trets que defineixen, principalment, el caràcter paisatgístic d’aquest àmbit funcional territorial:

1. El conjunt d’altiplans separats per conques: els tres Replans del Berguedà, del Solsonès i del Lluçanès, Costers de la Segarra i Moianès.

1. El mosaic agroforestal: boscos d’alzines i roures alternant amb camps de cereals.

2. Els masos i construccions rurals: presents als replans i a la Plana de Vic, així com les cabanes de vinya i les tines (Sant Llorenç del Munt, Moianès).

3. Les construccions defensives, castells i torres: al Pla de Bages, a les Valls de l’Anoia o a la Plana de Vic, entre d’altres.

4. Els patrons d’assentament i nuclis de població singular: nuclis de creixement lineal (Hostalets de Balenyà), de muntanya pirinenca (Castellar de n’Hug), de colònies industrials (L’Ametlla de Merola, Cal Rosal) o en l’entorn agroforestal (els Prats de Rei, Folgueroles).

5. Els fons escènics configurats per les muntanyes emblemàtiques: Pedraforca, Sant Llorenç o Montserrat, entre d’altres.

6. El patrimoni industrial i miner: capçaleres del Llobregat, Replans del Berguedà, Conca Salina, Plana de Vic.

7. Els espais naturals emblemàtics: el Montseny, Montserrat, el Cadí-Moixeró, el Port del Comte.

8. La xarxa fluvial: té com a eixos vertebradors el Ter, el Llobregat, el Cardener i l’Anoia

9. Les infraestructures: l’A-2, l’Eix Transversal (C-25) o l’Eix del Llobregat (C-16).

Els usos del sòl predominants a les Comarques Centrals són el forestal (70,73%) i l’agrícola (26,37%), mentre que l’espai construït només ocupa un 3,02% del total. Les dinàmiques territorials mostren una tendència a l’estabilitat i a l’equilibri entre els diferents usos del sòl, tot i que les poblacions més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona mostren un fort creixement que, en part, es destina a primera residència.

Pel que fa a les poblacions més grans de les Comarques Centrals (Manresa, Igualada i Vic), s’observa un fort desenvolupament de les àrees perifèriques, a l’entrada dels nuclis, on s’implanten zones industrials i comercials. Aquestes ciutats també mostren una certa tendència a la conurbació.

D’altra banda, les colònies industrials del Ter i del Llobregat estan transformant els seus usos. El Parc Fluvial del Llobregat ha ajudat a promocionar turísticament aquests espais, que comencen a considerar-se indrets per a segones residències. Les mines que ja no s’exploten, com les de Fígols, també estan adquirint nous usos lúdics i culturals. Finalment, molts habitatges tradicionals s’estan rehabilitant, tant per destinar-les a usos residencials com terciaris.