Solsona ja ha engegat el compte enrere per celebrar la seva festa més popular, el Carnaval. Els dies previs a la festa els gegants bojos de Solsona, la paròdia del bestiari de la ciutat, s'exposen a la Sala Polivalent perquè tots els infants del municipi puguin visitar-los. Aquest any les novetats rauen principalment en la logística de la festa, ja que s'ha buscat una major implicació de les comparses per a muntar totes els actes. D'altra banda, l'entitat organitzadora espera que enguany hi hagi un Carnaval "tranquil" després de la polèmica generada amb el fals cartell de la festa i, per aquest motiu, el muntatge de l'arribada del rei Carnestoltes s'ha fet perquè "ningú el pugui manipular ni porti a confusions".

Els Gegants Bojos, el Mocós, l'Olímpic el Xut o el Tòful Nano són alguns dels elements del bestiari del Carnaval de Solsona que durant els dies previs a la festa s'exposen al Sala Polivalent perquè tots els escolars del municipi puguin visitar-los. Ja fa uns anys que l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona mostra els gegants als més petits amb l'objectiu de "començar a inculcar als infants la il·lusió per la festa", segons ha explicat a l'ACN el president de l'entitat, Ramon Maria Casas.

Els més petits poden tocar els gegants i ballar amb ells al mig del pati. Alguns dels preferits pels infants són l'Olímpic, el Mocós i el Gegant Boig, ja que amb els seus braços mòbils fan anar de bòlit els nens i nenes. Així ho creuen alguns dels alumnes de P-5 de l'escola Setlsis que han visitat els gegants a la Sala Polivalent. El Christian i l'Andrea Manzano són cosins i els agrada especialment el Gegant Boig i el Mocós: "ens agrada molt com ballen i quan s'acosten i mouen els braços". Els escolars també treballen a l'aula tots els elements que envolten la festa del Carnaval i assagen les contradanses, uns dels actes més antics del carnaval solsoní i que representen una mofa dels balls de saló francesos del segle XVIII.

Les novetats d'enguany

Casas ha explicat que una de les principals novetats de la festa d'aquest any és a nivell logístic, ja que s'ha buscat una major implicació de totes les comparses en l'organització dels actes del Carnaval. "Fa temps que batallem perquè les comparses portin més pes dels actes perquè creiem que si cada comparsa es dedica només a organitzar una activitat pot dedicar-hi més temps i implicar-se més", ha apuntat Casas.

Un altre dels canvis en la festa rau en l'horari de les contradanses. Tradicionalment aquest acte se celebrava diumenge de Carnaval a la tarda però enguany s'ha decidit passar-lo al matí juntament amb l'arribada de la Miss Forastera de Fora amb l'objectiu "d'arribar a molta més gent". Segons Casas, molts visitants de fora de Solsona vénen a veure el Carnaval diumenge al matí, però al migdia ja marxen, de manera que amb aquest canvi "tindrem més visitants".

Una festa arrelada i amb elements únics

Amb més de 45 anys de tradició, el carnaval solsoní s'ha convertit en un dels més populars de la Catalunya Central. La festa està del tot arrelada al municipi, on cada any creixen el nombre de comparses que hi volen participar, cadascuna identificada amb una bata diferent. De fet, aquest és un dels trets singulars de la festa, ja que, segons ha explicat Casas, a diferència dels carnavals que se celebren a la resta del país on tothom va disfressat, "aquí només hi ha un dia en què la gent es disfressa i, la resta, la gent s'agrupa per comparses i assisteixen a tots els actes amb una bata de diferents colors que els identifica".

Un altre dels elements que distingeixen el carnaval solsoní són els gegants bojos, una paròdia del bestiari festiu de la capital solsonina. Es tracta d'uns gegants peculiars i articulats, amb faccions molt marcades i aspecte grotesc. Entre aquests destaca el Tòfol nano, un gegant que va a collibè d'un altre i que té les cames articulades. Com tots els gegants, s'acompanyen de dues parelles de nans amb el mateix aspecte. Els solsonins que participen en la festa s'anomenen entre ells 'matarrucs'. I és que del programa d'actes de la festa destaca la simulació de la penjada d'un ruc des d'un campanar.

Celebrar la festa en pau

Els organitzadors esperen poder celebrar la festa en pau després de la polèmica engegada l'any passat per la difusió d'un fals cartell del Carnaval i per les crítiques que van rebre arran de l'acte d'arribada del rei Carnestoltes a la ciutat, en què es va simular un Carnestoltes independentista que abatia soldats ficticis de l'exèrcit espanyol. Per aquest motiu, els organitzadors preparen un muntatge que no generi polèmica i que el seu contingut "no es pugui manipular ni mal interpretar", ha aclarit Casas.

Amb tot, el president de l'associació s'ha mostrat crític amb la decisió del jutge d'arxivar la causa pel fals cartell. "És injust perquè quan semblava que la culpa era de l'Ajuntament i els organitzadors del Carnaval el cas es plantejava d'una manera, i ara que resulta que ve d'un altre cantó s'aparca i el cas queda parat", ha lamentat. La posició de l'associació va en la línia de la del consistori solsoní, que ja va anunciar que recorreria la decisió judicial perquè el cas no s'arxivés.