Durant tot el matí de dimecres, com la tarda anterior, la sala de vetlles situada al baixos del Centre Sanitari de Solsona va ser un anar i venir constant de solsonins. Al llarg dels seus anys de trajectòria política, Llumà havia coincidit amb moltes persones, que volien acomiadar-se'n i expressar el seu condol a la família, però també eren molts els ciutadans no vinculats al món públic que per un motiu o altre es van acostar al tanatori per dir aquest últim adéu a Ramon Llumà.

En caure el sol, el pregoner de Solsona, tal com marca el protocol, acompanyat per dos agutzils amb vestit de gala i amb atxes, havia fet la crida per tota la ciutat comunicant la defunció de l'exalcalde i l'hora de les exèquies per tal que tota la població n'estigués informada.

I els solsonins van voler acompanyar aquest dimecres a la tarda el seu alcalde Llumà per darrera vegada. Cap a 2/4 de de les 5 de la tarda, la porta del tanatori de Solsona, des d'on havia de sortit la comitiva del funeral, ja acollia una cinquantena de persones que esperaven el moment de dirigir-se a la plaça Major. L'expresident Jordi Pujol i la seva esposa tot just havien abandonat les instal·lacions després de passar una estona en companyia de la família Llumà, a qui van voler donar el condol personalment.

Francesc Homs, el candidat de la llista convergent a les eleccions al Congrés del proper 26 de maig esperava amb els màxims dirigents del partit a la comarca. Altres autoritats s'anaven afegint al nombrós grup que va acompanyar el cotxe amb el fèretre de Llumà fins a la catedral de Solsona. Entre ells hi havia la delegada del govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, l'alcalde David Rodríguez, la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcon, Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell i diputat al Parlament, Josep Pont, ex-president de la Diputació de Lleida, Jaume Farguell, exalcalde de Berga i amic de Ramon Llumà, i molts dels batlles i consellers comarcals que havien coincidit en diferents èpoques amb Llumà, com Francesc Xavier Ballabriga, Joan Serra, Andreu Alet, Ramon Clotet o Ramon Sala.

A la plaça Major, mentrestant, un altre grup de solsonins i l'àliga de la ciutat es preparaven per retre tribut a la persona que havia estat al capdavant del consistori durant tants anys. La cobla Ciutat de Solsona, a la tarima muntada als porxos de la plaça, seia expectant i afinava instruments per al ball que s'havia d'oferir en breu.

Quan faltava poc més de 15 minuts per a les cinc, la comitiva fúnebre, en processó, va fer entrada a la plaça pel carrer de Llobera. Una àmplia rotllana de solsonins i forasters va contemplar en total silenci el majestuós ball que l'àliga de la ciutat li va oferir per darrera vegada a Ramon Llumà, que l'havia contemplat en innumerables ocasions des de la tarima de les autoritats, al mateix indret. La reverència que l'improperi fa al final del ball i que simbolitza la ciutat posada als peus d'aquell que n'és mereixedor va arrencar una llarga ovació dels assistents.

El fèretre de Llumà va entrar a la catedral cobert amb una estelada que el va acompanyar durant tot l'ofici i que va portar la memòria de més d'un dels presents l'episodi, no garie llunyà, en què el mateix Llumà havia vetllat perquè el taüt del seu amic Jesús Huguet estigués cobert per la mateixa bandera en el seu darrer comiat.

La nau central de la catedral de Solsona es va omplir de gom a a gom per acomiadar Llumà així com les capelles laterals. Molts dels assistents van preferir quedar-se drets als passadissos laterals de manera que la seva visió de l'altar major fos més bona. El rector de Gósol, mossèn Ramon Anglarill, familiar i amic de l'exalcalde, va ser l'encarregat d'oficiar el funeral acompanyat de set mossens de Solsona, amb l'absència del bisbe Xavier Novell i del rector de la parròquia. En l'homilia, Anglarill va destacar la senzillesa de Llumà i com s'havia convertit, en dedicar-se a tasques polítiques, en un servidor del seu poble. La cerimònia va finalitzar, com és habitual en els funerals a Solsona, amb el cant dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre.

Retrobaments

Acabat el funeral, els assistents van anar sortint, i van anar fent rotllanes, petites i grans, a la plaça de la Catedral. Alguns, que no havien pogut anar a la capella ardent, després d'acostar-se a la vídua, els fills i néts de Llumà per compartir-hi unes paraules de condol.

Efusives salutacions es barrejaven amb converses breus i moments de records emotius que les persones reunides a la plaça havien compartit entre elles i amb l'alcalde que acabaven d'acomiadar. Polítics dels diversos partits i de generacions diferents intercanviaven impressions i se saludaven amb pressa i instaven per a una propera ocasió.

De mica en mica, familiars, amics, autoritats i ciutadans anònims es van anar acomiadant, el cotxe amb el fèretre de Llumà també va marxar i la porta de la catedral es va tancar, de manera que la plaça, el carrer Sant Miquel i tot l'entorn de la seu solsonina tornava a quedar en silenci.