Les deixalles omplen les vores del pantà de Sant Ponç de Clariana de Cardener mentre desenes de persones jeuen a la tovallola o neden dins l'aigua. És una història que es repeteix cada estiu dels últims anys, ja que el nombre de banyistes que arriben al paratge s'ha multiplicat exponencialment i la gestió i normativa sobre l'espai és inexistent.

Les diferents administracions es passen la pilota entre elles a l'hora de buscar qui és el responsable de regular l'entrada, habilitar una zona d'aparcament (fins ara inexistent), arreglar la carretera d'accés, netejar el perímetre del pantà o aprovar una normativa de conducta per als banyistes en una picabaralla que fa anys que dura.

Segons l'alcalde de Clariana, Francisco Rovira, la normativa per marcar com es gestiona l'espai s'ha de fer conjuntament amb altres municipis que també tenen problemes similars, per exemple, els consistoris que tenen dins del seu terme les rieres salades. "La intenció és aprovar una regulació conjunta entre els municipis. No té sentit que nosaltres sols aprovem una normativa i els altres pobles, una altra de diferent. Per aquest motiu, és el Consell Comarcal qui s'ha d'encarregar de citar-nos. Estem a l'espera d'això", diu Rovira. En canvi, el vicepresident del Consell Comarcal i conseller de Protecció Civil, Benjamí Puig, assegura que al Solsonès estan disposats a oferir assessorament, però la iniciativa ha de venir per part dels consistoris. "Ara per ara encara cap municipi s'ha posat en contacte amb nosaltres per intentar solucionar-ho conjuntament. Han de ser ells qui tinguin la iniciativa, perquè són ells qui han d'aprovar les ordenances", declara Puig.

Enmig de tot plegat hi intervé un tercer actor, l'Agència Catalana de l'Aigua, que és l'encarregada de la jurisprudència que afecta l'aigua del pantà i les zones inundables. En aquest cas, l'ACA sí que té una normativa que marca els nivells màxims de contaminació de l'aigua i les activitats que es poden dur a terme al pantà, però afirmen que en el cas de Sant Ponç no hi ha motiu per actuar, perquè no hi ha cap abocament contaminant i les activitats turístiques i lúdiques com el bany hi estan permeses.

Amb la por de morir d'èxit

Els últims anys, el pantà s'ha fet més conegut per als banyistes de la comarca i de l'àrea metropolitana que vénen a la recerca d'un espai natural on refrescar-se. Segons els càlculs dels encarregats de La Caseta del Pantà de Sant Ponç, empresa encarregada del lloguer de caiacs, l'any passat van passar a demanar informació o algun tipus de servei pel seu establiment entre 13.000 i 16.000 visitants. En aquesta xifra no s'inclouen aquells que simplement van banyar-se al pantà sense passar per La Caseta i que demostren l'interès que crida l'espai. Per al responsable de La Caseta, Marcel Espinal, el pantà s'ha convertit en una platja continental, una costa d'interior. "Els ajuntaments no volen acceptar que aquí tenen un entorn amb un gran potencial que necessita regulació. Les seves prioritats són l'agricultura i la ramaderia, i no surten d'aquí", es queixa Espinal. Des de La Caseta han sol·licitat diverses vegades a les administracions que actuïn, però de moment tot segueix igual. "El pantà no pot absorbir el volum de gent que hi arriba sense cap mena de control", continua Espinal. El mateix parer que comparteix el responsable del Club d'Esquí Nàutic del pantà, Albert Chavez, que afirma que "la porqueria està degradant Sant Ponç". A més, apunta a la necessitat de regulació no només per un tema de mediambient, sinó també de seguretat: "hi ha dies que hi ha desenes i desenes de cotxes mal aparcats, la carretera d'entrada i sortida no té bones condicions, si un dia hi ha un incendi llavors correm-hi tots. De la mateixa manera, tampoc hi ha cap socorrista".

En aquest context, és l'Ajuntament de Clariana el que neteja la zona, encara que no de manera regular, perquè no té brigada municipal pròpia.