La comarca del Solsonès té un interès especial per a biòlegs i ecologistes ja que a la rica biodiversitat de fauna i flora cal afegir un estat de conservació molt acceptable. Des de fa anys, el Grup de Natura del Solsonès (GNS) fa una impagable i imprescindible tasca per inventariar i cartografiar les diferents espècies de plantes i animals que conviuen a la comarca, però encara queda molta feina.
Així, i amb l'objectiu d'ampliar els col·laboradors del GNS, dissabte passat al vespre la biblioteca pública va acollir la presentació del projecte Biosol 2017-18. David Guixé, membre del col·lectiu, va explicar el concepte de ciència ciutadana com «una nova manera de generar i compartir informació», alhora que va parlar de la necessitat «d'ampliar i obrir a tothom els coneixements que tenim amb l'objectiu de crear una xarxa a llarg termini per tal d'obtenir més informació de la biodiversitat del Solsonès». Guixé va animar els presents, una quinzena de persones, a «donar la veu» per aconseguir el màxim nombre de col·laboradors. Entre els reeixits exemples, el membre del GNS va destacar el projecte Ornithocat (que ja té entre quatre i cinc milions de cites) i l'aplicació per a mòbils atrapaeltigre.com, que ha permès identificar l'evolució i la geografia d'aquesta espècie invasora.
El projecte que engega el GNS consisteix a fer un seguiment de diversos hàbitats, augmentar l'interès social en el coneixement i la conservació d'animals i plantes, la formació continuada de naturalistes, la col·laboració amb les entitats més properes (el grup té una estreta relació amb el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya) i l'ús d'eines de fàcil abast.
Fa anys que el GNS organitza prospeccions biològiques que tenen l'objectiu d'implicar el major nombre de ciutadans; i entre aquestes cal destacar el Projecte Orquídees, del qual en breu se'n farà un llibre, o bé els inventaris de papallones i d'ocells aquàtics hivernants. Així, a tall d'exemple, des del 2004 el GNS ha inventariat 30.200 albiraments d'ocells i 1.100 de papallones. Guixé va remarcar que per participar en les prospeccions «no cal ser un expert; cadascú hi pot fer aportacions valuoses». El mateix grup s'encarregarà de formar els voluntaris.
Identificació d'hàbitats
Els ecologistes han identificat a la comarca 23 hàbitats que tenen la categoria de conservació prioritària. Es tracta sobretot de boscos de caducifolis mixtos amb til·lers, de basses agrícoles d'aigua dolça i prats de dall.
Pel que fa a les espècies de fauna que són prioritàries d'identificar i censar cal esmentar el mussol pirinenc, el corriol pit-roig, l'àliga daurada, la perdiu xerra, la marta, la musaranya d'aigua pirinenca, la llúdriga, el visó, el lliró gris i la papallona Apolo. El GNS no descarta que alguna d'aquestes espècies s'hagi extingit, ja que hi ha casos que el darrer albirament data dels anys seixanta del segle passat. Pel que fa a la flora, els naturalistes de la comarca consideren que hi ha tres espècies prioritàries per cartografiar: el coralet, la peònia i el vern.
Malgrat el bon estat de conservació de la comarca, els ecologistes del Solsonès reclamen a les administracions «una regulació urgent» per evitar la massificació humana, sobretot a l'estiu, d'algunes zones com ara la Ribera Salada. El riu Negre, que passa per Solsona, és «el que està en pitjors condicions mediambientals, i de llarg; seguit a distància pel Cardener», explica David Guixé.
Amb la presentació del projecte Biosol 2017-18, el Grup de Natura del Solsonès vol involucrar més la societat solsonina i les entitats de la ciutat en la conservació de l'entorn natural. En aquest sentit no descarten implicar les escoles («és una opció», va reconèixer Guixé) en els projectes del grup.
Els ecologistes han elaborat una taula explicativa amb el nombre de persones mínim per tirar endavant un projecte determinat, els mesos de l'any que són més propicis per inventariar cada espècie i els indrets geogràfics on cal desplaçar-se.
