Alessandro Testa és antropòleg i historiador. Treballa com a investigador i professor a la Universitat de Viena, però va néixer a Itàlia. Concretament a Isèrnia, una petita ciutat dels Apenins centrals, en una zona molt semblant al Solsonès.
Per què va decidir venir a Solsona?
Perquè el Carnaval de Solsona és realment interessant, i a més a més no consta de gaires publicacions científiques. El que sí que he trobat és un llibre de divulgació molt bo, amb textos de Noemí Vilaseca i fotos de Marc Trilla. M'ha anat molt bé per endinsar-m'hi.
Quan hi va arribar?
Al principi d'octubre. Ja coneixia una mica la història de Solsona, sabia que és una petita vila medieval, i que la catedral és molt captivadora, però tenia clar que com millor coneixeria la vila seria sobre el terreny, fent un llarg treball de camp etnogràfic.
Per què s'ha especialitzat en carnavals i festes d'aquest tipus?
El carnaval té una necessitat social profunda. Històricament, a Europa, sempre ha estat una manifestació de transgressió de les normes socials ordinàries. Tanmateix, és efímera, perquè després tot torna a la normalitat.
Com relaciona la festa i la catalanitat?
Em centro en les festes i rituals públics per comprendre totes les altres esferes del lloc i del seu entorn: la mentalitat, la religió, la política i les mecàniques del poder, no només dins de l'esfera política oficial. Només cal tornar al que va passar a Solsona fa dos anys per veure que certes festes poden tenir també finalitats polítiques, a més de l'entreteniment.
