La Carme és tot cor i coratge. Creu en possibles, més que en impossibles. La confiança i la bondat l'han portat a desenvolupar una inquietud que feia temps que tenia: obrir les Cases de Sant Grau a persones necessitades.

Quan va començar a acollir persones vulnerables a les Cases de Sant Grau?

L'any 2013. Sentia que havia de fer alguna cosa i amb l'Alfons, el meu marit, vam obrir les portes de casa nostra perquè famílies en atur amb fills poguessin tenir uns dies de vacances gratuïts. En van venir tretze, repartides en diferents setmanes.

Llavors, com va arribar a sor Lucía i la Fundació Oriol?

Aquest any he volgut tornar a reprendre el projecte, i l'havia d'explicar a ella com fos, sentia que em podia ajudar. La primera manera que em va passar pel cap va ser dir-l'hi per xarxes socials. La seva secretària em va respondre ben ràpid, perquè estaven buscant justament el que els oferia.

Què buscaven?

Un espai allunyat i tranquil, al bell mig de la natura, on les persones refugiades de la residència de la Fundació Oriol puguin viure aquelles vacances que d'altra manera no podrien experimentar.

Ha pujat, Lucía Caram, a les Cases de Sant Grau de Navès?

Sí! Dissabte passat va venir a signar el conveni. Li ha encantat el lloc, l'ambient... I nosaltres dues hem connectat molt, ens uneixen les ganes d'ajudar els altres.

Quant fa que acullen persones refugiades?

Aquesta setmana ha estat la primera. El 2013 vam acollir famílies a l'atur, ara estem acollint persones refugiades. I n'han vingut cinc, cada una d'un lloc diferent. I hi ha hagut una enorme complicitat entre tots.

Però, mentrestant, no deixen de ser casa rural.

Als refugiats els rebem entre setmana. El primer grup, per exemple, va arribar dilluns i va marxar ahir, dijous. Els caps de setmana i els períodes de més afluència, continuem com a casa rural. Per poc que puguem, no deixarem de rebre'n.

Quants anys fa que s'està a Sant Grau?

24 anys. Sóc de Manresa, mai havia pujat al Solsonès fins que em van convidar a una costellada a Sorba, on vaig conèixer l'Alfons, i la masia, que hem anat transformant fins al que és ara.