La filosofia de la ciència i el pensament ecològic s'entrellacen en els seus llibres, en les seves classes i conferències. Jordi Pigem (Barcelona, 1964) viu a l'Escala, després de doctorar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona i exercir quatre anys com a professor del Masters in Holistic Science a la Universitat de Plymouth, a Anglaterra. Pigem cita fragments d'un text de Joan Maragall quan diu que «qui només pensa en ell mateix, està buit».

Per què és tan important la participació?

Perquè a part d'influir en el bé comú social i en la sostenibilitat ecològica global, aporta benestar personal. Està científicament comprovat. Els valors que contribueixen a una societat sostenible, també aporten felicitat personal.

Quan es va començar a especialitzar en temes participatius?

Vinc del món de la Filosofia i l'Ecologia. Vaig començar a estudiar un possible canvi de consciència. Com a societat, estem superant el consumisme, ja no ens omple. Aprofundint en les claus d'un món més sostenible, va aparèixer la participació.

Havia estat mai a Solsona

És la primera vegada. Fa un any vaig participar al Fòrum del Talent de l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona (AdlSolCar), però la xerrada va ser a Cardona. En aquell moment vaig parlar sobre una economia basada en les persones, sobre cooperativisme i altruisme, amb reflexions sobre el bé comú.

Com veu que l'Ajuntament de Solsona proposi fer pedagogia de la participació?

Es tracta d'una proposta bastant excepcional i pionera. I quan es comença, s'ha d'anar a poc a poc. A vegades a les persones els costa entrar en temes de participació si no veuen resultats tangibles al municipi. És un procés que necessita el seu temps.

En aquest sentit, hi ha diferències entre nuclis urbans petits i grans?

En nuclis més petits, com ara Solsona, tothom es coneix i és més fàcil que els habitants se sentin partícips del que passa a la vila. És una mida que facilita la cohesió social. En una gran ciutat és més difícil, però no impossible.

Ha conegut experiències similars en altres municipis?

Molts ajuntaments obren llistes de projectes a votació, per tal que la gent decideixi en quins invertir, per exemple. Està molt bé, és un gran pas. Tanmateix, la participació ha d'anar més enllà d'una X marcada en una casella, des de l'ordinador de casa. S'han de generar entorns participatius.

Com serà el calendari de la pedagogia de la participació?

Després de la primera xerrada, a la qual van assistir unes quinze persones, al setembre es continuarà amb més ponències. L'objectiu és que cada vegada hi hagi més gent. Potser jo faré alguna sessió més, potser hi haurà altres persones. Encara no està decidit. El consultor Santi López Vila, que també va ser a la d'aquesta setmana, està portant diversos temes de participació a les Terres de l'Ebre, i té un munt de coneixements i experiències per compartir.

Per a qui no hagi pogut venir a la primera xerrada i vulgui llegir autors referents, quins els recomanaria?

Més que grans referents mundials, hi ha grans iniciatives. Com ara l'Enquesta Mundial de Valors, on la participació compta cada vegada amb més efecte. El fundador d'aquesta enquesta és Ronald Inglehart, que ha escrit nombrosos articles sobre aquest tema. També hi ha un psicòleg americà que es diu Michael Tomasello, que explica els seus experiments amb infants. Ha demostrat que de petits ja tenim la voluntat d'ajudar els altres.

I els adults?

Ens trobem en un pas dels valors materialistes cap als postmaterialistes, entre els quals hi ha la participació, la valoració de l'entorn natural i de la qualitat de vida. És un canvi de paradigma. Per tal que una comunitat s'enfoqui a aquests valors postmaterialistes, primer necessita unes condicions de vida garantides, com són el sostre i l'aliment. Tanmateix, un cop assolides, anem totalment cap a la vida en xarxa.