A la casa de la Carral estan de celebració i no per poca cosa, ja que compleixen 50 anys com a casa de colònies, i ho fan recordant l'essència i el sentiment carralero. Aquest cap de setmana, una norantena d'antics residents, molts dels quals van acabar sent monitors i alguns treballadors de la casa, es reuniran per commemorar l'aniversari amb unes colònies d'adults molt especials.

«La gent demanava alguna cosa oberta, on tothom pogués venir», explica l'encarregada de la Carral, Sara Nadal, que va assegurar que era l'opció més viable per temes de capacitat. De dissabte al matí a diumenge a la tarda, es reuniran per recordar moments viscuts i dur a terme diverses activitats sorpresa, en les quals fa 3 mesos que treballen, com gimcanes i jocs de nit, entre els quals inclouran especialment aquells de l'època dels residents. Diumenge també es farà un dinar de festa d'aniversari. «L'objectiu és fer un cap de setmana a tope, perquè la gent s'ho passi d'allò més bé», apunta.

Aquest estiu ha estat «ben especial», segons expliquen els responsables, i també ho han volgut celebrar amb els nens. En les colònies d'aquest any, hi ha hagut un eix d'animació de cada setmana que se centrava en els 50 anys de la Carral, en què se celebrava una festa d'aniversari i jocs típics d'abans. Durant aquesta temporada estival, 1.400 infants han passat per la Carral.

En aquest sentit, la casa ha tingut activitat durant els mesos previs a la celebració, i ha preparat un CD recopilatori de les cançons identitàries, una samarreta commemorativa, escollida a través d'un concurs, una carpeta, una xocolatina i un concurs a Instagram, a més de regals com pastissos, fotografies o pancartes.

Més enllà dels estius, la Carral organitza altres activitats durant l'any. En fa uns 40 que s'hi duen a terme convivències escolars, de primavera a tardor, i els caps de setmana acull esplais i escoltes, famílies i altres grups que hi fan activitats. Durant aquest any, unes 8.000 persones ja han passat per la casa.

A l'inici, però, la Carral era una casa de pagès, que feia d'hostal i ferreria, construïda en un punt estratègic, just davant del camí ral i, per tant, amb bona comunicació. Al cap d'uns anys, però, va caure en desús, i l'avi del director actual la va llogar per passar-hi les temporades d'estiu. Més endavant, el pare del director que hi ha actualment va ser qui va habilitar mínimament la casa per fer-hi les primeres colònies, ara fa 50 anys, i va acabar esdevenint l'emblema que és avui dia.