Qui no recorda amb il·lusió i certa recança la seva infància i joventut? Per què passa aquell temps en què les obligacions són poques, la capacitat de sorpresa davant el món es manté intacta i les ganes de divertir-se i passar-s'ho bé són la prioritat? És cert que amb el pas dels anys i l'arribada de l'edat adulta l'ésser humà perd les ganes de jugar? Els participants en la celebració dels cinquanta anys de la casa de colònies La Carral, que s'ha allargat tot el cap de setmana, van demostrar que no.

El prop d'un centenar de persones d'entre 18 i 60 anys que es van aplegar a la masia de Riner van deixar clar que el joc i, sobretot, l'actitud alegre davant la vida no només no s'esmunyeixen amb el temps sinó que, a més a més, són una activitat necessària tant per a la ment com per al cos. «Venir a La Carral és sinònim de felicitat», coincideixen a comentar la Nuri i la Rusa, que s'han retrobat després de més de vint anys sense veure's. «La Carral forma part de nosaltres i és casa nostra», continuen explicant.

Per la seva banda, el Jordi i la Nerea van venir de Barcelona amb «ganes de tornar a ser nens», diu aquesta parella d'exmonitors que es va conèixer aquí i que fins i tot es va casar en aquesta masia que tan bons records els porta. Tots els participants en la celebració del mig segle de vida d'aquesta casa de colònies coincideixen a a?rmar que «a La Carral som tots una família». Els jocs de relació (tot s'hi val, guerra de petons, el mocador?) ja van començar ahir al matí després de la presentació de les activitats.