Un grup d'investigació del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) a Solsona ha desenvolupat un mètode per detectar l'aparició de bolets combinant trampes d'espores i anàlisis d'ADN. El desenvolupament d'aquesta tècnica permet estalviar costos de mostreig, a més d'obrir la porta a múltiples aplicacions científiques com ara la detecció de bolets amenaçats o bé la presència de fongs patògens o al·lèrgens.
Mitjançant unes senzilles trampes d'espores, l'equip format per tècnics i investigadors del centre ha determinat la comunitat de bolets presents en una pineda de Poblet. Aquesta nova tècnica permet obtenir dades fiables i representatives de la producció de bolets de manera més àgil i econòmica que la realitzada tradicionalment, basada en mètodes de mostreig que requereixen un treball de camp exhaustiu, tant pel que fa a espai com a temps.
Segons Carles Castaño, membre de l'equip i autor de l'estudi, aquesta tècnica també obre la porta a múltiples aplicacions pràctiques, entre les quals destaca «estimar la producció de bolets d'una zona geogràfica àmplia, així com els efectes del canvi climàtic en aquestes poblacions». A més, altres aplicacions inclourien «l'estudi de fongs patògens i al·lèrgens o bé la presència de bolets amenaçats». Castaño és enginyer de forests i investigador de Forest Bioengineering Solutions, empresa spin-off del CTFC, i de la UdL. En l'estudi, publicat a la revista Applied and Environmental Microbiology, també hi han participat membres d'altres institucions catalanes i internacionals, com la Swedish University of Agricultural Science i l'IRTA.
El desenvolupament de noves tècniques de seguiment afavoreix l'estimació de la producció de bolets silvestres comestibles, un producte cada vegada més valorat en els mercats alimentaris d'arreu del món. Aquest tipus de producció tot just s'ha començat a incloure en els plans de gestió forestal, tradicionalment enfocats a la producció de fusta. Espanya és un dels més grans productors de bolets d'Europa, juntament amb França, Holanda i Polònia, i aquesta pot ser una eina no només per estudiar-ne les produccions, sinó també per conèixer els efectes del canvi climàtic a les poblacions boletaires.
Estudis d'ADN
Per arribar a aquests resultats, l'equip ha utilitzat tècniques moleculars que permeten identificar espècies de fongs mitjançant l'anàlisi d'ADN de les diferents espores atrapades a les trampes. D'aquesta manera, han identificat fins a 2.000 espècies diferents de fongs, moltes més de les que s'identificarien mitjançant mètodes tradicionals.
Així doncs, el grup investigador ha pogut identificar altres espècies fúngiques que no estaven presents en les parcel·les d'estudi. Castaño explica que «aquestes espores provenen d'altres llocs més allunyats». A més, els autors van trobar una relació significativa entre l'abundància d'espores del rovelló i la producció del bolet, i van ampliar l'estudi a 12 espècies més.
