Un grup de científics del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya de Solsona indiquen que el canvi climàtic pot «no tenir un efecte negatiu en la producció mitjana de bolets a llarg termini», i alerten que els principals perills per als bolets són la manca de gestió dels boscos i els seus usos.

Pel que fa al canvi climàtic, segons les seves paraules, «unes pluges estables combinades amb temperatures més càlides allargarien la temporada de bolets sense comprometre'n la producció». L'estudi, realitzat conjuntament amb la Universitat de Lleida, ha previst diferents escenaris climàtics per als propers cent anys. L'article ha sortit publicat a la revista científica internacional Agricultural and Forest Meteorology.

Segons els resultats, la temporada de bolets es podria allargar com a conseqüència de la reducció significativa de la pluja a principi de temporada (a final d'estiu), combinada amb temperatures més càlides cap al final de la tardor i començament de l'hivern. L'equip també conclou que el clima és el principal factor que afecta la producció de bolets i que les temperatures màximes i mínimes, però sobretot la precipitació, són les variables més importants per predir-ne l'aparició.

A més de la seva importància ecològica, els bolets silvestres tenen una importància socioeconòmica destacable a la conca mediterrània, asseguren des del Centre Tecnològic. De fet, el valor econòmic que es deriva de l'activitat boletaire en alguns boscos mediterranis fins i tot pot superar el valor que s'obté de boscos dedicats a la producció de fusta.Usos forestals

L'investigador del Centre Tecnològic i de la Universitat de Lleida Sergio de Miguel, coordinador de l'estudi, alerta que quan es parla de productes i serveis del bosc, a més del canvi climàtic també s'han de considerar els canvis en els usos dels boscos. «Històricament, els boscos eren l'escenari d'una activitat econòmica que n'assegurava la gestió. Amb el progressiu abandonament dels terrenys rurals i dels usos agraris tradicionals, el bosc s'ha tancat molt. Una conseqüència d'això és que un bosc massa dens produeix menys bolets. És un fet demostrat per estudis anteriors i corroborat per l'experiència popular», explica de Miguel, i afegeix que la « majoria dels bolets que mengem i comercialitzem viuen en estreta simbiosi amb les plantes. El fong s'alimenta dels carbohidrats de l'arbre, i l'arbre s'aprofita del fong per captar nutrients. Un bosc massa dens no deixa que els arbres es tornin forts i vigorosos i, per tant, difícilment nodriran igual de bé els fongs», conclou Sergio de Miguel, coordinador de l'estudi.

«Estem tractant amb escales climàtiques que abasten molts anys, per tant, no hem de considerar els episodis meteorològics a curt termini», segons les paraules de Sergio de Miguel, que recorda l'any 2014 com a «rècord de producció». Juan Martínez de Aragón, que també forma part de l'equip investigador del Centre Tecnològic, explicava a mitjan setembre que la temporada començaria més tard del que és habitual, i que segons l'espècie forestal podia variar molt la producció. També esmentava els mostrejos realitzats pel centre, que situaven el 2014 amb 200 quilograms de bolets per hectàrea, mentre que el 2015 i el 2016 estaven al voltant dels 70 quilograms per hectàrea.

Martínez de Aragón recordava que les dades «són estimacions de les produccions, resultat de models matemàtics de producció de bolets obtinguts després de 20 anys de mostrejos micològics realitzats en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos del territori català».