Els prats de la zona nord de la comarca estan envaïts per la planta seneci del Cap ( Senecio inaequidens), que prové de Sud-àfrica. Segons el Grup de Natura del Solsonès, pels voltants de l'any 2008 van detectar «les primeres invasions». Tot i així, feia deu anys que ja s'havien trobat les primeres espècies a Sisquer i Montcalb, la primera zona afectada de la comarca. El 2008, «ja es va trobar des del Cap del Pla al castell d'Odèn i Ser-raseca, així com cap a Timoneda i Cambrils», continuant amb les informacions de l'associació que s'encarrega de fer un seguiment de la biodiversitat del Solsonès.

«Ara encara es troba en més localitats, ha arribat fins a Guixers, però la més afectada és Odèn», explica el biòleg membre del Grup de Natura i del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya David Guixé, que afegeix que «quan es troba molt estesa en un terreny, és gairebé impossible de fer-la desaparèixer». Els motius van des del seu grau de toxicitat, que fa que els ramats no se la mengin i pugui anar creixent i ocupant la superfície de pastura, al seu ràpid creixement, amb rebrots que faciliten la seva expansió. A més, és una planta resistent a ser tallada o segada, tal com explica el pastor d'Odèn Florenci Serra, que ha vist en nombroses ocasions com la planta ha «ressorgit multiplicada».

El seu període de reproducció és llarg, depenent de l'any pot anar des del març al desembre, i la seva màxima capacitat reproductiva és a la tardor. Cada planta pot produir 10.000 llavors a l'any, que es dispersen a amb el vent, tot i que els seus fruits també poden ser transportats de manera accidental amb els ramats o els vehicles de motor. Guixé explica que sovint «les llavors de la planta seneci del Cap arriben a través de vehicles d'obra civil, per les carreteres», i això ha comportat que a més del Solsonès també estigui present en comarques catalanes com ara la Cerdanya o l'Alt Urgell.

Adaptació

La planta exòtica sud-africana mostra preferència per les cunetes i els talussos de les carreteres i, en general, pels terrenys moguts i oberts, com ara els prats. «Aquí a Odèn en pots arribar a trobar a més de 1.500 metres d'alçada», continua el ramader Florenci Serra, que situa la zona odenesa de Fontcoberta com la més afectada, amb «plantes més altes, d'uns 50 o 60 centímetres d'altura. En canvi, més al nord no creix tan alta, però sí que és força ampla».