Santi López forma part de l'elenc de professors del postgrau. És consultor de recursos humans, coach personal i professional. També és escriptor i apassionat de la natura. Li encanta veure les sortides i postes de sol des del turó de Sant Gabriel, al Miracle.

Quins són els punts clau del postgrau?

Està enfocat d'una manera holística, integradora, unificadora. L'objectiu és veure la vida com un tot. És per això que treballem amb tres punts clau: fer silenci, escoltar i cuidar. A partir d'aquí, passen coses. Sempre en constant contacte amb la natura. D'aquesta manera, ens adonem de la seva transcendència i de la dels éssers que la conformen.

Com ha arribat a ser-ne professor?

El director dels estudis, Josep Maria Mallarach, és un dels grans experts a escala internacional en protecció natural i espiritualitat. Ja ens coneixíem, em va explicar que estava muntant un postgrau amb la Universitat de Girona, i no vaig dubtar a afegir-m'hi des de la primera edició, l'any 2016.

Com s'apliquen els coneixements del postgrau a la vida?

La contemplació de la transcendència de cada cosa i de cada moment ens pot servir en totes les facetes de la vida. Fixem-nos, per exemple, en una tassa de te. Podem contemplar-la i preguntar-nos com ha estat feta, amb quin material, d'on prové... També podem valorar les fulles de te que estan infusionant. Estarem plenament presents en el moment de prendre el te, serem conscients de la interdependència de tot el que fem amb el món i amb la vida. I això ens donarà pau.

I en el cas de les empreses, com es poden aplicar les metodologies que expliqueu?

En les empreses és de suma importància aquesta contemplació de cada moment, ja que dota les tasques diàries de sentit. I torno a recordar que fer silenci, escoltar i cuidar, es poden aplicar en qualsevol situació. Amb aquesta base, l'empresa va cap a algun lloc, i hi va amb presència. El sospir de la nostra ànima es troba en tot allò que fem.

M'imagino en certes empreses, en situacions d'estrès...

No podem demanar que el món vagi a la velocitat que nosaltres volem, però podem respirar els moments i les situacions que vivim, i contemplar-les. Llavors és quan ens adonem que les preocupacions que ens atabalaven tant no són tan preocupants.