05 de març de 2018
05.03.2018
40 Años
40 Años

«El canvi em va costar, i ara n'estic orgullosa. A més, amb els veïns ens portem bé»

05.03.2018 | 00:01
La Montserrat, a l´entrada

«A la urbanització on vivia necessitava cotxe, i ara no em cal. Això és la glòria», segons relata Montserrat Pilar Mazol, que va entrar al pis tutelat a mitjan gener. Anteriorment, la solsonina havia demanat per entrar a diverses residències de la zona, però totes li deien que era massa jove.

Els allotjaments tutelats van ser la solució, i ara Mazol està més que satisfeta de poder viure «amb autonomia», i a la vegada tenir a l'abast els serveis de la residència, com ara els d'infermeria, fisioteràpia, menjador i el conjunt d'activitats culturals que s'hi desenvolupen.

De la casa on havia viscut últimament, la Montserrat només se'n va endur dues cadires i un parell de mobles per aprofitar més l'espai. El seu pis està decorat de manera senzilla i acollidora. A la paret hi ha quadres amb fotografies de diverses espècies de flors.

«El canvi em va costar, però estic orgullosa d'haver-ho fet», explica, i afegeix que «amb els veïns, tot i no conèixer-nos gaire abans de venir, ens portem molt bé. Si volem, ens veiem, i si no volem, no ens veiem».


Adaptat

Tot l'apartament està adaptat per a persones amb cadira de rodes. Però la Montserrat en destaca la sala de bany, amb la dutxa «totalment funcional». Hi ha un petit forat on Mazol ha col·locat una rentadora «més petita que la de casa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook