El Premi Bufet 2018 ha reconegut el «treball incansable d'una autèntica dona de pagès, estimada i apreciada a Cambrils», segons Solsonès Fires. En l'acte d'entrega del premi, dins de les activitats de la Fira del Trumfo i la Tòfona, la sala de plens de l'ajuntament de Solsona va quedar petita per la quantitat d'amic s i familiars de la Lluïsa Sabata. Tant la presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón, com el primer tinent d'alcalde, Lluís-Xavier Villaró, van destacar que el premi fos entregat a una dona per segona vegada en la història del certamen. Alarcón va dir que no sempre «s'ha reconegut el paper de la dona en la nostra societat, i menys encara en el sector productiu».

La sala de plens de l'ajuntament era ben plena diumenge. Com es va sentir?

Sí, estava a tope, plena de gent asseguda i dreta, però ja només amb la família omplíem gairebé tot l'espai! De familiars, n'hi ha uns quants que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia, i alguns de joves que volen començar. Tot i així, jo els dic que si han de viure només de la terra, sense regar, és molt difícil.

Per què?

Perquè no es reben ajudes, i pel que fa als animals, la normativa és molt estricta per als pagesos xics. Et fan pagar per tot. A casa, abans, teníem força animals, cabres... Ara només hi ha quatre conills i quatre gallines.

I dels trumfos de la varietat del bufet, què ens en diu?

La varietat del bufet dóna el millor trumfo del món, sens dubte. Últimament, també es cultiven les varietats Kennebec i Pontiac a la zona, però dels del bufet en vénen a buscar a Cambrils i tothom diu que són molt bons. Aquí es fan amb l'aigua que cau del cel.

Quan va començar a cultivar trumfos?

Tinc setanta-quatre anys, i vaig començar a cultivar-ne quan en tenia dotze o tretze. Anàvem amb el meu germà, amb les ungles, a llaurar per les costes. Últimament, en fem per menjar nosaltres i si en sobra algun sac, el venem.

Al plat, com li agrada més menjar-se'ls?

Es poden combinar amb moltes coses. Fregits, a la cassola amb tall, xafats amb col negra, emmascarats amb botifarra negra... Tot i així, a mi com m'agraden més són fregits a la paella i a la meva manera. Els trinxo primets, finets, que queden una mica desfets i són molt bons. Per fer amb truita, també m'agraden molt.

Què li va semblar la Fira del Trumfo i la Tòfona?

Molt bé, molt maca. Hi havia molts estands d'una infinitat de coses diferents, i van quedar molt bé tots situats allà a la plaça del Camp. La meva filla feia patates braves i no sé quants quilos en va vendre. Li va anar molt bé.

I la Fira del Trumfo i la Sal de Cambrils?

Ve molta gent i diuen que és una meravella. A Cambrils, gairebé sempre estem tranquils, i «que duro». Vaig néixer a Móres i ara m'estic a Medes, sempre he viscut aquí. A mi m'encanta, i a la gent que puja també li agrada molt.

Diumenge, quan la presentaven, van destacar els seus coneixements sobre herbes remeieres. De qui en va aprendre?

De la iaia per part del pare, que en sabia més que els metges amb carrera. Els seus coneixements m'han servit per a moltes coses. Faig un oli amb 7 o 9 herbes perquè no s'agafi el tètanus, que uns quants anys enrere em va salvar una cama. Em vaig fer una punxada i en aquell moment no teníem cotxe. Se'm va embotir, i amb la mare vam cremar la zona de la cama amb aquell oli. Quan vam arribar a la Seu d'Urgell, el metge ens va demanar, sorprès, quin tipus de cura havíem fet, perquè havia anat molt bé. Si no, la gangrena m'hauria pujat cuixa amunt i també hauria anat cama avall. La vam salvar! El metge ens va dir que miréssim de no perdre la recepta de l'oli.

I també parla de les herbes a alumnes que pugen a Cambrils.

Sí. Pugen estudiants de Solsona, els explico i els ensenyo les herbes de per aquí. A mi m'agrada fer-ho, i n'hi ha que s'hi interessen molt. L'altre dia també van pujar unes noies de Barcelona, que fan de professores, i van quedar ben encuriosides.