El Parc de les Olors de Claret pretén obrir portes aquest estiu, tot i que no en la seva totalitat. A part de visitar les plantacions, es podrà gaudir de servei de bar, així com de tallers, degustacions i excursions. Francesc Xavier Miramunt Fornells, que ha estudiat a l'Escola Agrària del Solsonès, ha volgut recuperar la terra de casa seva i donar vida al municipi.

Quant temps fa que va decidir engegar el projecte del Parc de les Olors aquí, a Claret?

Ja fa un any i mig, tot i que els tràmits alenteixen molt el procés i la posada a punt.

Li està resultant difícil?

Més que difícil, és pesat, ja que tots els tràmits demanen molt temps i paciència. Com que es tracta d'un projecte poc habitual que comprèn horta, visites, agrobotiga, tasts i servei de bar, hi ha molts requisits i burocràcia que s'han de contemplar.

Es troba sol al capdavant?

Sí, de moment, amb l'ajuda de la meva tieta. A mesura que implementi el projecte definitivament i vagi veient com avança em plantejaré ampliar la plantilla. No obstant això, he rebut molt suport i assessorament per part de la Xarxa Catalana de Parc de les Olors i de persones del meu entorn més proper: des de familiars fins a professors i professores de l'Escola Agrària del Solsonès, on he estudiat aquests anys.

I com ha obtingut el terreny?

El meu padrí portava la terra. Aleshores, el meu pare va decidir no agafar-la, optant per un altre tipus de feina no vinculat al conreu. Quan el meu padrí es va jubilar, la terra va quedar desemparada. Així doncs, van decidir arrendar l'explotació. Aleshores, vaig decidir posar-m'hi al capdavant amb aquest projecte.

Com definiria un Parc de les Olors?

És un lloc on recuperem les tradicions que s'han perdut, on pots conèixer històries mentre dónes vida a indrets marginals amb els productes protagonistes del territori. D'aquesta manera, acabes obrint la cultura de les plantes tant aromàtiques com medicinals.

Com li va sorgir la idea?

Em venia de casa, ja que tota la vida hem utilitzat les herbes per diferents finalitats. Per exemple, la meva tieta confecciona sabors naturals i a la família elaborem ratafia, menta, etc. Sempre m'ha picat la curiositat pel que fa a l'elaboració de tots aquests productes tan casolans i alhora artesanals. A més a més, sempre és sa conèixer el que trepitges i el que t'envolta. D'alguna manera, he intentat recuperar una tradició.

Una tradició a l'esfera d'un avantguardisme rural?

Si, bé, he volgut deixar de banda el monocultiu que es tracta de cereal i ja està.

Així doncs, quin tipus de plantes s'hi poden trobar al parc de Claret?

Plantes ecològiques de tipus aromàtiques, medicinals i culinàries. Tot i això, també s'hi podrà trobar una part d'horta, arbres fruiters i fruits del bosc

Com té pensat organitzar aquestes seccions dins el parc? Hi haurà un recorregut marcat?

La part superior serà el jardí visitable, que es podrà recórrer en una hora. Està organitzat en triangles de fusta i a l'interior de cadascun d'ells s'hi troben herbes de mostres variades que els visitants podran olorar, manipular, degustar, etc. Aleshores, a la part central hi haurà el cultiu, de dimensions considerables, dedicat a la producció. En aquest punt s'explicarà el procés de collita i assecatge, juntament amb el cobert, que serà l'espai dedicat a l'assecatge.

Més enllà d'una finalitat visitable, hi haurà possibilitat de participar en tallers i cursos?

Sí, de fet, un dels coberts ha d'esdevenir una sala polivalent on s'hi puguin impartir tallers diversos. Aquests tallers, però, s'aniran implementant a mesura que vagi contemplant els gustos i interessos dels assistents. La meva intenció també és muntar un bar on s'hi puguin fer tasts d'infusions.

Moltes de les explotacions com la de Claret que es troben arreu de Catalunya disposen d'agrobotiga pròpia. El vostre projecte també ho contempla?

Sí, per descomptat. En principi s'hi podran comprar productes de proximitat que els visitants ja puguin haver vist durant el recorregut, així com sabors naturals, cosmètics, licors, ratafia i menta. Així, també, si hi ha algun productor de la zona que vol dur-hi els seus productes i posar-los a la venda des d'aquest punt, serà ben rebut.

Com té pensat dur a terme el procés de 'branding' i marxandatge si una de les seves finalitats també és la venda dels productes cultivats, entre d'altres?

Pel que fa a aquest aspecte, la xarxa catalana de Parc de les Olors em facilita força aquesta feina. El que es fa en moltes ocasions és portar els productes al parc central i allà els envasen en plàstics, elaboren les cremes, etc. Per tant, el procés d'elaboració es parteix en dos, ja que una part es du a terme in situ i l'altra, al parc central, situat a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), la impulsora del qual és Pilar Comes, qui m'ha assessorat en cada pas del projecte. Al cap i a la fi, és la gràcia d'estar en xarxa.

De quina forma es podrà concertar una visita o un taller? Digitalitzarà el Parc de les Olors a la web 2.0?

Bàsicament, funcionarà via correu electrònic i telèfon. A més a més, crearé la pròpia pàgina web del parc. Tot i això, cal dir que ja l'he donat a conèixer a partir de xarxes socials com Instagram.

L'agost passat, en el marc de la segona edició del Mercat-Concert de Claret, el parc va obrir portes i va permetre la visita a les plantacions. Quan té previst obrir-lo definitivament a tot el públic?

La idea és que aquest estiu, almenys, s'obrirà la part visitable, encara que depèn dels permisos.

Quina resposta espera per part del públic?

Per començar, una resposta molt acollidora i positiva, que es quedin amb les ganes de repetir després d'haver gaudit, no només del recorregut, sinó també dels serveis, dels tallers i de l'entorn segarrenc. El feedback que també n'espero és un aprenentatge recíproc, és a dir, que pugui anar innovant en base a les opinions, suggeriments i propostes que em puguin comentar, ja que també és un objectiu del meu projecte.

Creus que el parc és també, a la vegada, una manera d'incentivar la gent a conèixer Claret i el seu entorn, tenint en compte que cada vegada més es tracta d'un lloc marginal de tan sols cinc habitants?

Sí, i tant, l'objectiu principal és ben bé aquest. No només vull que l'atractiu radiqui en el Parc de les Olors, sinó en tot el conjunt del poble i així vincular el parc, el restaurant i la casa rural. D'aquesta manera, tothom que vingui tindrà l'excusa per passar-hi el dia. La idea és també muntar caminades, recol·lectar herbes i fer sabons.

Tenint en compte que la xarxa té la idea de crear 50 parcs de les olors a Catalunya amb la possibilitat de compartir idearis i estalviar costos gràcies a l'estructura en xarxa, creu que els 22 vigents ja representeu un model de desenvolupament sostenible molt desconegut?

Molt sostenible i molt desconegut, sense cap dubte. Cal dir que la cultura dels Parcs de les Olors és molt diferenciada segons el ter-ritori. Aquí a la zona el coneixement era pràcticament nul, però Claret ha permès que aquest tipus d'espectacle natural i cultural es doni a conèixer.