Els boscos del Solsonès viuen un episodi excepcional d'afectació de processionària ( Thaumetopoea pityocampa) que ja dura tres anys consecutius i afecta una gran extensió de boscos de Catalunya. La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal, coordinada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) amb l'impuls de la Fundació Bancària La Caixa, compta amb més de 200 ciutadans i ciutadanes que vigilen els boscos.

Els usuaris de la plataforma fan fotos de les masses forestals afectades per processionària, ventades, sequeres o nevades i les pugen a la plataforma on-line. Des que es va llançar la iniciativa el mes de novembre passat ja s'han rebut 325 fotografies, de les quals la majoria (282) corresponen a boscos afectats per la processionària. Les comarques que recullen més punts afectats al mapa d'Alerta Forestal són el Solsonès, Osona i el Berguedà.

Lluís Brotons, director del projecte, ha explicat que volen «conèixer què està passant, ja que de moment en sabem ben poc». Segons Brotons, l'afectació «podria estar relacionada amb unes tardors molt càlides, que acceleren el cicle de la processionària». L'investigador també ha dit que cal veure «quan tardaran els factors que regulen l'eruga, com el clima o els seus predadors, a tornar-la a nivells més baixos d'afectació».

N. Baucells és veïna d'Odèn i ha col·laborat amb Alerta Forestal enviant diverses fotografies. Ella i la seva família conviuen a diari amb boscos afectats amb la processionària. Baucells explica que la picor a la pell «pot tardar dies en marxar i que els arbres llueixen cada dia un color més marró».

Proves pilot

Jordi Camprodon i David Guixé són biòlegs partidaris de combinar la gestió forestal i la presència de depredadors, com ocells i ratpenats, per combatre la processionària. Els dos formen part del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), institució que ha portat a terme un projecte experimental sobre el control de la plaga amb el suport del departament d'Agricultura.

«Els ocells es poden alimentar d'erugues quan són petites i no excessivament urticants, i els ratpenats s'ocupen dels adults», expliquen. Per fer-ho, s'han col·locat caixes niu de dos tipus diferents a les zones urbanitzades del Pi de Sant Just (Olius) i Santa Llúcia (Navès). Unes caixes que podrien servir perquè hi criessin els ocells i les altres servirien de refugi per als ratpenats. El següent pas és realitzar treballs forestals en aquestes zones per tal de potenciar boscos mixtos més resistents.