L'única tesi doctoral sobre la cacera de bruixes a Catalunya és de l'historiador de Tremp Pau Castell, que va visitar dissabte el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i va parlar sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu. Castell és comissari de l'exposició Se'n parlave... i n'hi havie, de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra es pot visitar a l'equipament solsoní des del principi de maig fins al 24 de juny.

Què s'entén per bruixes?

La creença que va començar amb la cacera de bruixes, que ja venia d'èpoques anteriors, les decriu com a persones capaces de donar mal a través de metzines o conjurs, i que formaven part d'una suposada secta herètica que es reunia de nit i jurava homenatge al diable fent aplecs o sàbats. En els judicis, elles explicaven que són guaridores, que coneixen remeis i herbes i que ajuden en els parts. Tot i que la majoria eren dones, també hi havia homes. Eren persones que havien conservat coneixements curatius ancestrals i rituals pagans precristians. Quan algú es posava malalt, el poble hi solia recórrer.

I per què la cacera?

A final de l'edat mitjana hi ha un canvi de percepció pel que fa a certes pràctiques relacionades amb la salut que portaven a terme, sobretot, dones. Les elits laiques i eclesiàstiques ja les havien condemnat durant segles, però en aquell moment la imatge de la bruixa va adquirir un caràcter herètic i diabòlic a través d'un discurs. A més, és un moment en què es va obrint pas el racionalisme, es creen els estudis de medicina oficials, l'Església lluita contra les restes del paganisme a Europa... Les actuacions contra la màgia popular del segle XIV, les primeres acusacions de bruixeria al principi del XV i les persecucions de l'època moderna estan connectades, ens ho diu la documentació històrica.

Durant la conferència ha explicat que Catalunya va ser un dels primers punts d'Europa on hi ha documentació sobre la cacera de bruixes.

Sí, el 1424 el comte de Pallars va promulgar les ordinacions de les valls d'Àneu, on es legisla sobre un nou crim contra Déu i contra els homes que és la bruixeria. És la primera prova documental de persecució legal de les bruixes de tot Europa. Concretament, descriu una sèrie de dones i homes que van de nit i juren fidelitat a un boc, maten els nens, donen metzines, fan conjurs... Catalunya, d'aquesta manera, es troba en un dels focus europeus, juntament amb la zona del Llenguadoc i el nord d'Aragó. Els primers judicis van ser al Pirineu, a Andorra, al Pallars i a les ciutats de la plana.

L'exposició «Se'n parlave... i n'hi havie» s'encarrega de trencar certs mites. Quins?

Un d'ells és que la majoria de judicis comencen pels mateixos veïns. Els tribunals que les jutjaven solien ser locals i baronials, és a dir, formats per homes sobretot. A més, en els judicis s'utilitzava la tortura sistemàticament, i això feia que confessessin que sí, que s'entenien amb el diable o que feien encanteris.

Com era el funcionament d'aquests judicis? I com es van acabar?

Va ser tot un procés criminal, s'enquestava a testimonis, la suposada bruixa era detinguda i posada en presó preventiva i l'inter-rogatori anava acompanyat de tortures. Els tribunals s'allunyaven de l'ordre del dret i provocaven les confessions. El final de la cacera de bruixes, a partir del s. XVIII, va anar lligat amb el final dels judicis, quan els tribunals es van negar a acceptar la bruixeria com a realitat. Les elits europees van dir que els suposats crims eren fruit de la superstició medieval i les confessions eren causades per les irregularitats dels judicis i el fanatisme dels perseguidors.