Quin ha estat el punt de partida per afrontar el projecte?
Sempre he estat vinculada a esplais, he estat nena... Des de ben petita m'ha atret molt tot aquest món i, inconscientment, m'hi he vist abocada.
Quines particularitats presenta el casal d'estiu d'enguany?
És el primer que ofereixo amb més hores del normal i també tindré una persona que em donarà un cop de mà. A banda, la idea original és poder sortir a fora i treballar sobre el terreny, ja sigui fent recol·lecta de material o esmorzars a l'exterior, entre d'altres.
Quines tècniques i materials s'hi treballaran?
En principi, el ganxet combinat amb altres tipus de costura. Quant als materials, bàsicament llana, cotó i feltre.
De quantes places disposarà?
Parlem de vuit per setmana. Si sorgeix el cas que un nen esporàdic vol apuntar-s'hi, intento ser tan flexible com sigui possible.
El casal de tallers -que començarà d'aquí tot just una setmana amb una durada d'un mes, aproximadament- està destinat al públic infantil. Per què?
Perquè hi veig un buit. Jo vinc de Terrassa, on hi ha diversitat de casals durant l'any; esportius, lingüístics, plàstics, etc. Des de fa temps observo un buit en l'àmbit solsoní i és que, fora de l'esport, tots aquells a qui no tiben les activitats esportives o que volen alternar-ho amb d'altres extraescolars, tenen una oferta reduïda que abasti els seus interessos. Aprofito els períodes festius del curs escolar, com les vacances de Nadal, Setmana Santa i l'estiu, per impartir tallers temàtics.
Per tant, no és la primera vegada que realitza tallers encarats a aquest segment.
No, no. Des del principi, he encarat aquests espais no lectius cap al públic infantil. M'agrada treballar amb els infants; són creatius i aprendran a valorar l'artesania, els productes de proximitat i diferents tècniques. També trobava positiu que es tractés d'un entorn exclusivament per a nens i nenes.
Creu que és més difícil estimular la creativitat en grups d'edat més grans?
Sí, i tant. De fet, la particularitat que tenen els nens és que encara estan oberts, a diferència dels adults, que t'arriben amb una idea molt clara del que volen fer. Moltes vegades, també ve canalla amb les idees molt clares, tot i que encara no són coneixedors de la feina que impliquen algunes peces. La creativitat infantil sovint és impacient i perillosament abocada a la frustració i a l'exigència.
Per què no un taller juvenil, per exemple?
Segurament és més difícil perquè perilla que hi hagi menys participació. Tot i així, no ho descarto.
Tenint en compte que cada infant té uns tempos i qualitats diferents, com s'ho fa per gestionar i explotar les capacitats de cada participant?
No faig sempre el mateix cada dia, sinó que aplico diferents tècniques a cada sessió. L'objectiu d'aquests tallers no rau tant en la producció d'un producte final, sinó que abans també hi haurà una introducció teòrica que crec necessària. És a dir, m'interessa que s'aprengui què és la llana, el cotó, com funcionen els tints, la fabricació de les peces, les dificultats de cada procés... A banda d'això, no tan sols jugar amb la tècnica de teixir, sinó la d'estampar, experimentar amb els materials...
De quina manera el casal d'estiu de Mans i Mànigues pot guanyar la partida als tradicionals cursets de piscina?
Cal tenir en compte que hi ha nens que s'avorreixen o als quals no agrada la piscina. A més a més, molts ja hi van a les tardes amb els pares. És per això que he programat el casal en horari de matins. A banda, és clar que, amb un preu com el de les piscines municipals, no puc competir-hi, perquè jo jugo a petita escala i, per tant, la meva alternativa és més cara.
