El juliol del 1998, ara fa vint anys, el paisatge d'una part de la Catalunya Central va canviar radicalment en dos dies. Els incendis que van afectar la zona van cremar 27.000 hectàrees de superfície forestal i van provocar alteracions importants en diferents aspectes, que van des de l'activitat econòmica de molts pagesos afectats fins al reemplaçament de referents polítics (en el cas de la comarca del Solsonès, per exemple, els incendis forestals van suposar l'inici de la fi de l'hegemonia política de CiU), passant per canvis en la vegetació de la superfície cremada i la transformació de boscos de pinassa en camps de cultiu, entre d'altres.

Dues dècades després d'aquells esdeveniments, «la major part del bosc s'ha regenerat», explica Aitor Ameztegui, investigador del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC). No obstant això, Ameztegui afegeix que els focs van suposar «un canvi d'espècies», ja que «hem passat dels boscos de pinassa a una superfície repoblada per roures i matolls, fins al punt que, actualment, la pinassa ha repoblat només un 10% de la superfície afectada pels grans incendis del 1998», diu l'investigador, que explica aquest canvi perquè «la pinassa no té regeneració després d'un foc». Per a Ameztegui, «cal que ajudem a la regeneració de la pinassa, que competeix amb el roure en condicions desfavorables per a la primera».

D'Aguilar de Segarra cap al Solsonès

El gran foc va començar el 18 de juliol de 1998 a Aguilar de Segarra (Bages). Aquell dia, en molts punts de la Catalunya Central se superaven els 35 graus de temperatura i hi havia una humitat molt baixa. L'incendi es va donar per controlat l'endemà, però un segon focus es va declarar a Cardona i en poques hores els dos focs es van unir en un únic front de 25 quilòmetres, que va superar de llarg la capacitat d'extinció dels Bombers. De fet, en 12 hores van cremar gairebé 18.000 hectàrees i es va convertir en l'incendi més ràpid registrat fins aleshores a Europa. Després de tres dies cremant sense control, el foc finalment es va donar per estabilitzant amb un balanç de 24.000 hectàrees cremades de quatre comarques -Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Segarra- i una vintena de municipis diferents. A més, es considera l'incendi més ràpid registrat fins aleshores a Europa.

Canvis en la pagesia

Els incendis d'ara fa vint anys van suposar canvis en el model de gestió econòmica de la pagesia afectada, que d'un dia a l'altre va veure amb impotència com el foc arrasava no només el paisatge que l'havia acompanyat tota la vida, sinó també com es destruïa la font d'ingressos derivada de la gestió forestal. «La pagesia ha buscat alternatives com el turisme rural, molt present en les zones que es van cremar», explica Joan Jou, responsable del sector forestal al Solsonès del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP). «S'han fet rompudes per transformar els boscos cremats en camps de cultiu o bé en espais de pastura per als animals que alhora actuen com a tallafocs en casos d'incendis», continua dient Jou, que posa l'accent en el fet que els pagesos «no han marxat de les seves masies, però per poder viure han buscat noves fonts d'ingressos».

El dirigent comarcal d'UP considera que els mitjans actuals per lluitar contra el foc «són els adequats, en el cas del nostre territori», però destaca «la falta de mitjans per a la prevenció», que es tradueix en «poques ajudes a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i les dificultats i exigències de formació dels voluntaris, com l'obligatorietat de treure's el carnet groc», uns requeriments que Jou considera excessius.

Possibilitats de nous focs

Malgrat els indubtables avenços en la lluita contra els grans incendis forestals, els diferents agents implicats consultats per aquest diari no descarten la possibilitat d'un nou incendi com el del 1998.

Marc Castellnou, responsable del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Catalunya Central, explica que «no només es pot repetir un incendi de les característiques del del 1998, sinó que fins i tot pot ser pitjor». Entre les diferents causes, Castellnou apunta a la mala gestió dels boscos -«carregats de combustible» (i especifica la gravetat «sobretot al Prepirineu»)- i «al canvi climàtic», que provoca que hi hagi més dies de sequera. El bomber també posa l'accent en l'increment de superfície forestal a Catalunya, ja que «a final de la dècada dels setanta del segle passat hi havia un 35% de massa forestal; a final de la dècada dels noranta la superfície forestal s'havia incrementat fins al 50%, i actualment és a l'entorn del 60%». La conseqüència de totes aquestes causes és la possibilitat «d'incendis cada cop més grans, més virulents i amb més continuïtat».

«Estem més preparats i hem après una nova gestió dels focs amb rompudes i tallafocs, però no seria una sorpresa un nou gran incendi», afirma Jou. Una opinió que recolza Ameztegui, que tot i reconèixer que «ha canviat el coneixement que tenim dels boscos i hi ha més conscienciació ciutadana», considera que «es pot tornar a repetir un incendi d'aquelles característiques» i observa que «hi ha rouredes molt denses que facilitarien la propagació del foc».

Les pluges que van caure al Principat aquesta primavera han fet que el risc d'incendis «sigui més baix que l'any 1998», diu Castellnou. A més, el responsable dels GRAF explica que «hem après moltes coses respecte a vint anys enrere», i explica que «l'any 98 matàvem les flames, mentre que ara tenim estratègies i tàctiques per lluitar contra el foc». Amb tot, Castellnou afirma que «la gestió forestal és clau per lluitar contra els incendis», alhora que considera un error «donar la culpa als qui lluiten contra el foc, tal com va passar en els incendis del 94 i el 98».