El 30 de juliol del 1594, al monestir de San Lorenzo del Escorial, el rei Felip II va signar la cèdula reial de concessió a Solsona del privilegi del títol de ciutat. 424 anys després, ahir dilluns al matí la sala de plens de l'Ajuntament solsoní va acollir la rúbrica del conveni amb què es formalitza la donació al consistori de l'únic document conegut que acredita aquell reconeixement. Es tracta d'una còpia del 1596, fins ara propietat de M. Claustre Baixas.
A més de l'alcalde i Baixas, també va signar l'acord el director de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Jordi Torner. La simbologia d'aquest acte va fer que l'Ajuntament l'obrís al públic. En total, a l'acte hi havia una quinzena d'assistents, entre els quals l'exalcalde Jordi Riart, la presidenta del Consell Comarcal i regidora de Cultura, Sara Alarcón, i altres regidors de la corporació com ara Isabel Roca, Ramon Xandri i Yasmina Valderrama.
L'alcalde David Rodríguez va expressar la seva satisfacció per la donació, especialment pel valor sentimental. «A Solsona, tot i que per població no li correspondria el títol de ciutat, sempre l'hem sentit com a part de la nostra idiosincràsia», va dir. «Molt poques persones havien tingut l'oportunitat de veure el document, i gràcies a la bona voluntat de la família Baixas, a partir d'ara en podrà gaudir la totalitat de la població». D'aquesta manera, el consistori va donar el tret de sortida a l'any del 425è aniversari de la concessió del títol, que se celebrarà el 30 de juliol del 2019.
Llegat familiar
El document ingressarà a l'Arxiu Comarcal del Solsonès i se sotmetrà a una petita restauració. «Té un gran valor simbòlic, però també pràctic, per a Solsona», va afirmar Jordi Torner, ja que, per a la divulgació, se'n donarà a conèixer el text. Torner assegurava que fins ara s'ha conservat «en unes condicions força correctes», i ha agraït a Baixas el «gest de solidaritat que fa que una cosa particular passi a ser col·lectiva i patrimoni de la ciutat» i a l'Ajuntament les gestions que ho han fet possible.
La fins ara titular de la cèdula reial, M. Claustre Baixas, va explicar que desconeix com va arribar a formar part del seu llegat familiar. No obstant això, «tota la vida havia sentit a dir a casa que es tractava d'un document que havia d'acabar tenint l'Ajuntament i, per tant, no m'ha costat molt lliurar-lo, conscient de la seva importància per a la ciutat».
Tal com va destacar el director de l'Arxiu, en una època en què a Catalunya hi havia poques ciutats, la concessió d'aquest privilegi, que estava molt vinculada a la creació del Bisbat un any abans, era «una manera de consolidar Solsona com un centre religiós, social i econòmic a final del segle XVI i principi del XVII». L'Ajuntament n'encarregarà dues còpies facsímils, una de les quals s'exposarà a la casa consistorial i l'altra es lliurarà a M. Claustre Baixas.
