La solsonina Maria Claustre Baixas ha conviscut sempre amb l'únic document conegut que acredita que Solsona és una ciutat. Es tracta d'una còpia de l'any 1596 de la cèdula reial de concessió del privilegi del títol de ciutat, datada de l'any 1594 i signada pel rei Felip II. «Primer, el pergamí estava guardat en una caixa de documents, plegat. Llavors, mossèn Serra i Vilaró, íntim amic de la família, ens va recomanar emmarcar-lo i guardar-lo en una habitació fosca», explica Baixas.
Enguany, coincidint amb el 425è aniversari del Bisbat de Solsona, Maria Claustre Baixas ha decidit donar el document a l'Ajuntament solsoní. A final de juliol, el consistori va obrir les portes de l'acte on es va formalitzar la donació. Tant l'alcalde, David Rodríguez, com el director de l'Arxiu Comarcal, Jordi Torner, van agrair a la família Baixas l'excel·lent estat de conservació.
«Estic molt contenta que estigui en un lloc públic de Solsona i que la gent el pugui veure», afegeix Maria Claustre Baixas. El document ingressarà a l'Arxiu Comarcal del Solsonès i se sotmetrà a una petita restauració. També se'n faran dues còpies, una s'exposarà a la casa consistorial i l'altra serà donada a la família Baixas. «La posarem al mateix lloc on estava penjada fins ara, a la saleta fosca. I també tindrà el mateix marc», afegeix la solsonina, que exerceix de presidenta del Rotary Club de Solsona.
Visites curioses
«Hi havia molta gent que venia a visitar-nos i ens demanava si li podíem ensenyar el títol. Els obríem la porta i els donàvem la traducció perquè la llegissin», recorda Maria Claustre Baixas. Es tractava d'una traducció feta per l'arxiver diocesà mossèn Bartrina. Coincidint amb la donació, el director de l'Arxiu Comarcal, Jordi Torner, n'ha fet una altra traducció, amb més detalls encara.
«A casa sempre hem conviscut amb el títol i hem estat conscients de la seva importància. Els meus fills també. Anaven a classe i hi havia gent que deia que Solsona no era una ciutat. Ells responien que sí, que a casa hi havia el títol que ho acreditava!», continua Baixas rient, mentre afegeix que un dia va haver d'anar a l'escola per explicar-ho a la professora, per tal que s'ho creguessin.
Com va arribar
«No sé com va arribar el títol a casa, i la meva mare, que ara tindria 105 anys, tampoc ho sabia. El seu pare, Joan Vicenç, és anomenat en un llibre del doctor Llorenç, que diu que el títol de la ciutat de Solsona es trobava a casa nostra. Suposo que el meu avi ho deuria saber, però quan es va morir sembla ser que no havia explicat. La meva mare tenia dotze anys en aquell moment», afegeix la solsonina des del saló de casa seva, al carrer Sant Miquel, ben a prop de la plaça Major solsonina.
«Vaig néixer aquí, a Solsona, en aquesta casa, on també havia viscut tota la vida la meva mare. Quan em vaig casar i tenir fills vaig estar vivint entre Barcelona i Solsona, però ara estic gairebé sempre a Solsona. La veritat és que em vaig emocionar una mica durant l'acte en què vam signar l'acord. És un document important per a Solsona, li dona autoritat», continua Baixas.
El pergamí està escrit en llatí i va ser firmat per tres notaris de l'època. A més, el document històric argumenta el fet que la població «mereix tenir l'honor i el títol de ciutat per la multitud dels seus habitants, amb un mercat i una gran varietat d'artesans i arts». També es destaca la qualitat de la catedral i el palau episcopal.
