Dot Bekker és de Zimbàbue i ha vingut a Solsona aquest estiu amb la seva furgoneta Blue Belle. Se l'ha anat arreglant per viure-hi, i el Solsonès és la seva última parada abans de creuar Àfrica per fer un documental i divulgar el seu projecte social Kusasa, per ajudar perquè un grup de dones de Zimbàbue es puguin seguir educant.

Quan i com començarà el seu viatge per Àfrica?

Estic pensant si marxar des de Barcelona cap a Tànger en ferri. Al setembre. Al Marroc em trobaré amb diversos amics i també hi ha una conferència d'organitzacions de dones a la qual assistiré. Llavors, baixaré per la costa. Namíbia, Botswana, segurament Johannesburg, on tinc família, etc. Seran un total de 22 països i uns 20.000 quilòmetres. Hi ha alguns indrets pels quals no passaré, com ara Guinea Equatorial, més que res per tema dels visats. Abans de marxar estic aprenent francès, perquè és una llengua que es parla molt a bona part del territori africà. El portuguès ja el domino perquè vaig estar un temps a Portugal.

Quines dates s'han de marcar al calendari abans de la sortida?

En col·laboració amb l'Associació de Dones del Solsonès i el Solsonès Obert al Món, hem preparat una conferència per al dia 23 d'agost a la biblioteca Carles Morató. Parlaré sobre «Dones, el futur d'Àfrica». El 30 d'agost, al restaurant de la Cabana d'en Geli, estem preparant un concert de dos nois de Moçambic que ens ensenyaran, primer, a fer instruments amb material reciclat i, després, ens endinsaran en la música africana. L'entrada val 10 euros i contribuirà al projecte Kusasa.

Quin és el panorama de les dones a l'Àfrica?

Les dones tenen molta força i amb bones eines són la clau per un futur millor. Han de començar a crear el seu propi camí, i això ho aconseguiran, ho aconseguirem, a través de l'educació. Hi ha estudis que diuen que, d'aquí a 32 anys, la població a Àfrica serà el doble de l'actual. Per combatre la pobresa i l'exclusió, la població necessita educació, però les dones encara més perquè si no es troben amb més repressions. A Àfrica, per cada home en situació de pobresa, hi ha tres dones pobres. És més del doble, i no podem deixar de cap manera que aquest percentatge empitjori. I hi ha problemes, com ara la mutilació genital femenina, molt present al centre del continent, i els casaments pactats, més cap al sud.

Quant temps t'hi estaràs?

Per Àfrica hi estaré entre sis i nou mesos. No vull córrer, i mentrestant també vull anar fent el documental. Vull sentir la gent que em vagi trobant, no es tracta de viatjar d'aquella manera ràpida amb la qual només interessa anar fent tics en un mapa o fotos selfies als llocs per on passo, sense experimentar-los. Tampoc espero que tot vagi perfectament i que no em trobi cap problema pel camí. M'ajudarà a aprendre.

Què t'ha portat a engegar aquest projecte?

Vull anar més enllà de dir la típica frase: «Àfrica podria ser millor». Si ho dius i et quedes de braços plegats, poca cosa farem. És tracta d'anar avançant amb petits passos que es van fent grans i que van canviant la situació a través de canviar les persones. La idea també és canviar la visió estereotipada que Àfrica és només pobresa, fam, guerra i safaris. Podem fer un munt de coses, si la ciutadania es prepara per fer-les. No fa tant temps del dret a vot, per exemple, només 100 anys. O l'educacio, quan les primeres dones van anar a la universitat.

Com estàs vivint l'estiu a Solsona amb la furgoneta?

No hi dormo i la tinc aparcada a casa d'una amiga. A la primavera vaig estar-hi dos mesos vivint. A Zimbàbue, la calor màxima és de les dotze del migdia a les dues de la tarda, aquí en fa sempre!