Elisa Huguet, del Solé, i Emília Parera, de Cal Tomasa, són dues veïnes de l'Avellanosa que recorden l'antic rentador en plena activitat, quan les veïnes es trobaven a la font per rentar la roba. Totes dues van arribar a l'Avellanosa quan es van casar i van anar de joves a casa dels seus respectius marits.
Ambdues afirmen que no els va costar adaptar-se a una vida nova entre gent nova; tot i que reconeixen que «feia respecte anar a viure a una masia desconeguda».
L'Elisa, a més a més, explica que «quan em vaig casar mai havia rentat la roba», però també diu que aquesta feina «m'agradava, fins i tot a l'hivern, quan havíem de trencar el gel del toll».
L'Emília, per la seva banda, recorda «quan feia molt fred i l'aigua de la font era tèbia, i fins i tot desprenia vapor».
L'Elisa i l'Emília, segons afegeixen totes dues, es trobaven al rentador «els dilluns, quan ens hi reuníem totes les veïnes», i recorden «els tips de riure quan venia la cistellera, una veïna molt simpàtica i riallera».
Però no tot eren somriures i alegria, ja que «la roba molla pesa», coincideixen totes dues, i la font és a uns quatre-cents metres de les seves masies; però ho solucionaven «fent més viatges».
Les anades i vingudes al rentador, però, aviat es van acabar. «Primer vam fer un safareig a casa i després ja va arribar la rentadora», explica l'Elisa.
Amb la seva experiència personal, les dues dones afirmen que, en cinquanta anys, «la vida a pagès ha canviat molt, i ha estat per anar a millor».
