L'expressió popular fer safareig és sinònima de xafardejar i critiquejar, i té el seu origen en els antics rentadors on s'aplegaven les dones i compartien notícies i rumors mentre rentaven la roba.
Molt a prop del nucli de l'Avellanosa, format per quatre cases i que pertany al municipi de Riner, a tocar d'una font, encara s'hi conserva un antic rentador que utilitzaven les veïnes; tot i que la bassa que feien servir ara és un herbassar.
Amb l'objectiu de recuperar la memòria popular d'aquest indret, i coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, Territori de Masies (una associació formada per veïns, entitats i empreses dels pobles del baix Solsonès que té com a objectiu promoure i protegir la vida, els paisatges i les maneres de fer d'aquests municipis rurals) va organitzar, ahir al matí, una visita a l'antic rentador de l'Avellanosa.
L'acte, que va tenir la presència d'una vintena de persones, va ser protagonitzat per Rosa Vendrell, conferenciant i periodista. Vendrell es va servir de poemes i cançons populars per explicar el dia a dia d'uns temps que ja han desaparegut tot i que encara són a la memòria de les veïnes de més edat.
Aquestes explicacions les acompanyava l'exposició Memòries líquides. Veus del safareig, on a més a més d'estris de l'època com sabons fets a mà o el picador de fusta també hi havia frases escrites de les usuàries d'aquests antics rentadors populars i que definien una època. Així, per exemple, la Lolita explica la vergonya que li feia rentar els draps tacats de sang a causa de la menstruació, que s'enduia embolicats amb paper de diari perquè ningú els veiés; i que posa en relleu la repressió sexual. O el testimoni de la Pepa, que diu que preferia el dilluns, dia de bugada i retrobament amb les veïnes, al teatre del diumenge a la tarda; en una mostra del tipus de relacions socials d'aquells temps. El masclisme de l'època es reflectia en frases com «cinc coses que ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar». O bé la precarietat que fa evident la Maria quan afirma que «recordo els abrics, els giraves del revés i ja en tenies un de nou».
«Eren les xarxes socials d'ara»
Però la frase que millor defineix el canvi d'època és la de l'Agnès, quan explica que «abans els llavadors eren el més semblant als diaris i les xarxes socials actuals». És a dir, afegeix, els rentadors populars no només eren llocs de treball, sinó que també significaven un espai sobretot femení on les dones s'explicaven els seus problemes i alegries, il·lusions i frustracions, joies i penes.
Eren temps diferents als actuals, més durs, en els quals les rentadores encara no havien arribat. Temps en què s'utilitzava cendra d'alsina per blanquejar la roba, ja que el lleixiu encara no s'havia popularitzat; i els sabons es feien artesanalment amb una barreja de greix de porc i sosa.
Una època més pausada que l'actual, quan les hores no comptaven i hi havia poques presses. Aleshores, a les cases de pagès no hi havia les comoditats actuals i els seus habitants anaven al poble un cop per setmana, en el millor dels casos, i que solia coincidir amb el dia de mercat, per proveir-se d'aliments, roba, etc.
En el transcurs de l'acte, alguns presents recordaven la pràctica, comuna en molts pobles, d'utilitzar un rentador diferent a l'habitual per netejar la roba dels malalts o bé dels difunts per evitar la transmissió de malalties; i al nucli de Freixinet (també a Riner) encara hi ha l'anomenat «toll dels morts».
El record de l'antic rentador popular de l'Avellanosa va acabar amb Vendrell i els presents cantant el tango Volver, especialment indicat per a l'ocasió.
