Com era l'equip femení d'Ardèvol als anys 80?
Totes estàvem disperses, ens arreplegàvem els diumenges i anàvem jugant de festa major en festa major. D'Ardèvol potser érem dues o tres, hi havia la meva cosina que venia els estius, la Marta que tenia parents a Ardèvol... L'Encarna jugava i venia amb dos nens i els tenia allà a la vora del camp. Érem d'edats molt variades, algunes en teníem entre 18 i 20, però n'hi havia alguna que en tenia 16 i li falsificàvem el carnet perquè pogués jugar a sènior.
I quin era l'ambient, quan vau començar a competir amb equips grans?
Nosaltres sempre érem nosaltres. Quan vam anar a Tarragona per disputar la Copa de la Reina, vam estar tres dies allà. Els equips més professionals estaven ben concentrats i nosaltres anàvem amb una caixa de cerveses, una sabata i una espardenya, però sempre fèiem molt bon paper! Jugàvem per passar-nos-ho bé, i després d'aquell campionat hi havia equips professionals que volien fitxar les nostres jugadores.
Com se sent, quan recorda aquells moments?
Penso que vam ser atrevides. Ho fèiem perquè ens agradava. Llavors no hi jugava quasi ningú, a futbol, no hi havia ni club femení a Manresa, i nosaltres som-hi. Quan baixàvem a Barcelona a jugar a vegades llogàvem un taxi perquè ens guiés, i el seguíem. Quan jugàvem a Ardèvol, el camp de futbol de terra feia panxa i els vestidors locals eren els baixos de casa meva; i els visitants, el bar del poble. Hi havia alguns equips que no volien pujar de Barcelona, i ens donaven el partit directament.
