Solsona ha acollit la presentació del llibre Ensenya'm la llengua, del metge Toni Beltran i il·lustrat per Josep M. Pous-Culí. La conferència, celebrada a la Sala de Cultura de l'ajuntament de Solsona i organitzada per Òmnium Cultural del Solsonès, va tenir una cinquantena d'assistents, que van participar activament en l'esdeveniment.

La següent edició de la publicació inclourà aportacions sorgides del públic participant, com ara una nova accepció per a la paraula escaldufar, que al llibre ja hi surt fent referència a la pell i al Solsonès també s'utilitza com a constipar-se. Els mots ronyonada o corrons, per definir la zona lumbar, també s'hi afegiran.

Beltran es mostrava satisfet després de la presentació per «l'ambient d'interès i les ganes de participar de la gent», segons va explicar a Regió7 en una entrevista posterior. El metge, nascut a Matadepera, visita sovint Solsona i el Solsonès. La recuperació de l'antic pou de glaç solsoní com a atractiu turístic, que Toni Beltran va visitar dissabte, li va fer pensar que «la llengua també és patrimoni, i també s'ha de recuperar i preservar».

El llibre és un «homenatge a una generació de gent gran que ha mantingut expressions molt vives al voltant de la salut. El jovent que ara té entre vint i trenta anys desconeix la gran majoria de paraules, i no podem deixar que es perdin ja que són riquesa cultural i expressiva. Quan vas al metge o quan expliques a algú com et trobes, és bo saber-ho expressar amb les paraules i expressions concretes», afegia Beltran.

Els joves d'avui en dia han pogut estudiar en català i han tingut més facilitats que les anteriors generacions en aquest sentit, «fet que s'ha de valorar,» segons el metge matadeperenc, que critica l'ús de castellanismes o anglicismes en paraules que existeixen en català. «Com ara els galindons, en comptes del castellanisme juanetes; o la granissada, en comptes del mal dit i molt usat sarpullit», continuava Beltran.

Durant la presentació el metge va destacar l'efecte terapèutic d'algunes expressions. «Quan et diuen que et posis aquesta pomada que notaràs consol, o que hi coneixeràs molt, o que la pell et quedarà amorosida, ja t'estan ajudant a curar-te». El metge també va dir que en diverses ocasions «gent gran que ha quedat arraconada pels motius que sigui i s'han anat llegint el llibre, s'han tornat a activar, se'ls ha encès altra vegada la llumeta i s'han tornat a reincorporar a les xerrades familiars, per exemple, perquè no se senten tan sols i poden tornar a recordar expressions que formen part de la seva vida i de la seva experiència. En aquest sentit, és una manera de fer més humana la malaltia».

Adults i infants

Ensenya'm la llengua, tanmateix, no s'enfoca només a les persones d'edat avançada, ja que també vol arribar als joves i a les escoles, on segons Beltran hi ha molta feina per fer. «Què vol dir fer dentetes? O per què els ullals es diuen així? Perquè estan a sota dels ulls», explicava Beltran, a la vegada que assenyalava la importància que els infants ho aprenguin en els centres escolars.

«Hi ha un munt d'expressions que giren al voltant del cos i no podem perdre, com ara tenir la mà foradada, que vol dir gastar molt, o estar sord com una campana o com una tàpia», continuava Toni Beltran, que té la intenció d'anar recopilant paraules i frases recuperades i anar enriquint la llista de vocabulari popular que inclou el llibre.

A més, Beltran va dir que els metges tenen part de culpa del fet que el vocabulari s'estigui perdent, «perquè són expressions que hem de conèixer i hem d'utilitzar també a les consultes. Podem dir laberintitis o cap-ròdol, i la segona expressió treu ferro a la malaltia, que amb l'expressió tècnica sembla molt més greu».