04 de novembre de 2018
04.11.2018

El Solsonès vetlla pels Gegants Immortals

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona és l'entitat coordinadora d'un projecte de restauració d'esteles-menhirs a la comarca

04.11.2018 | 00:05
Trasllat de la necròpolis del Solà

El projecte Gegants Immortals, iniciativa del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, ha avançat des que es va presentar el mes de maig del 2018, i els darrers dies ha portat a terme els treballs de trasllat de sis esteles-menhirs, que ara són al santuari del Miracle, al municipi de Riner. De fet, quatre dels monuments eren a Riner. Es tracta de la necròpolis del Solà, la Pedrafita de Su, de Gangolells i el Roc de la Mare de Déu.

Les altres dues peces que s'han transportat són l'estela-menhir de la Costa dels Garrics del Caballol, de Pinell, i l'estela de Través o Font de Plata, que era dins el terme de Solsona. Segons expliquen fonts del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha ideat un suport per a tots i cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

El trasllat és només la primera fase d'un projecte que continuarà amb els treballs de restauració, que consistiran en la neteja de les superfícies, la consolidació de parts trencades o esquerdades i la reconstitució de parts desaparegudes, abans de passar al corresponent estudi, mitjançant tècniques com ara la fotografia i el dibuix o la reconstrucció virtual de gravats.


Característiques històriques

La necròpolis dels Clots del Solà, començada a utilitzar durant el neolític mitjà, va ser excavada per mossèn Serra i Vilaró l'any 1914. En aquell moment, estava formada per tres cistes i el que Serra i Vilaró va batejar com a dolmen de Clarà. En l'actualitat, tot i així, es conserva només una de les cistes i la cambra que forma el dolmen, les quals van ser tornades a excavar per l'equip de l'arqueòloga Lídia Fàbregas, que forma part del Museu Diocesà solsoní.

A l'equipament museístic de la capital del Solsonès també hi ha diversos objectes trobats al monument, on es van documentar trenta-dos individus amb els seus aixovars compostos per vasos de ceràmica carenats, fragments de vasos de sílex, anelles de bronze i una peça de collaret blau i amb decoració oculada. Segons informacions de l'Oficina de Turisme de Solsona, els elements perta-nyen a diferents èpoques, en una demostració de la llarga utilització al llarg del temps d'aquest monument funerari.

Pel que fa al Roc de la Mare de Déu, una estela-menhir també neolítica, podria haver estat decorada per totes les seves cares; tanmateix, només es conserven els de la part inferior per l'erosió de la superfície restant. Aquest tipus de monuments s'utilitzaven per marcar espais. En aquest cas, per beneir el terme. A més, el nom prové d'una llegenda segons la qual la Mare de Déu es posava a sota de la pedra per protegir-se del sol mentre filava. També hi ha una llegenda que afirma que, si algú es posa sota la pedra i aconsegueix aixecar-la encaixant el cap en una cavitat que hi ha, no tindrà mai més mal de cap, segons expliquen les informacions de l'Oficina de Turisme solsonina.

Calendari del projecte

L'estela de Través o Font de Plata va ser la primera que va ser protegida pel projecte Gegants Immortals, ja que el gener del 2018 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local per part de l'Ajuntament de Solsona després d'atendre la sol·licitud del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Es tracta d'un monument que pertanyia a una sepultura també del període neolític

Durant el mes de març del 2018, el Consell Comarcal del Solsonès va aprovar una modificació del pressupost per afegir-hi una partida de 35.000 euros per al projecte Gegants Immortals amb la intenció d'acollir-se a una subvenció de la Generalitat, segons explica la presidenta de l'ens, Sara Alarcón, per tal de fer més potent el projecte de recuperació i divulgació de determinats menhirs de diversos punts de la comarca del Solsonès.

Més endavant, ja el mes de maig, es va fer la presentació oficial al Museu Diocesà d'una iniciativa que té les aprovacions dels ajuntaments de Riner, Solsona, Pinell del Solsonès i Cardona, així com les dels propietaris dels ter-renys amb presència de monuments.

El Consell Comarcal del Solsonès s'encarrega de la gestió. El projecte disposa del patrocini del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalu-nya i la Diputació de Lleida, i també té el suport del departament de Cultura de la Generalitat.

Si la primera fase consistirà a transportar tots els elements al santuari del Miracle, les següents s'encarregaran de la restauració, així com del desenvolupament de propostes per donar-los a conèixer «parlant amb els propietaris, tornant-los als llocs d'origen o organitzant exposicions», va explicar durant la presentació l'arqueòleg expert en la prehistòria Pablo Martínez.

Segons el director dels Serveis Territorials del departament de Cultura a la Catalunya Central, Lluís Cerarols, el desenvolupament del projecte té un abast que va més enllà de quatre anys. Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció, caldrà valorar quin és el seu retorn al lloc d'origen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades