Als seus «70 i molts anys», com diu somrient, en Jaume Argeric, pagès de Navès, ha viscut en primera persona l'evolució en la manera d'extingir un incendi. Durant dues dècades va presidir l'ADF del Solsonès oriental. Serva ben viu el record dels grans incendis del 1998 i també els del 1994. «Un incendi no s'esborra de la memòria», assevera.

Quan vostè era petit, a pagès com s'apagaven els focs?

Es feia entre els veïns.

De quina manera?

Amb aixades i sense aigua. Amb una branca apagàvem les flames, i al darrere amb l'aixada feies com si fessis un camí, traient tota la brossa i així no es tornava a encendre.

Com va anar evolucionant la manera d'extingir incendis?

Un cop, als anys 60 hi va haver un pobre home que va morir cremat a prop de casa, a Navès. Va venir un camió dels Bombers de Barcelona.

Era el més habitual que vingués un camió dels Bombers de Barcelona?

No ho era. Un cop vam haver fet el servei, llavors passaven la factura.

Quan hi va haver les primeres agrupacions de defensa forestal (ADF) al Solsonès?

Cap als anys 70 es va crear la Mancomunitat Contra Incendis del Solsonès. A les cases de pagès ens espavilàvem sols, venia la Guàrdia Civil, es feia com es podia. Recordo que hi havia unes cisternes de 500 litres i anaven amb el tractor. Passava un home a davant amb la motxilla a apagar el foc amb l'aigua i després també amb una aixada per repassar els llocs bruts.

Creu que és prou reconeguda la feina de les ADF?

És una feina important i coneguda també almenys al món rural. S'ha aconseguit molt material, s'han posat moltes coses en marxa, s'ha organitzat la gent.

Com s'apaga un foc?

T'has de guiar amb l'instint que tenien antigament, la gent sabia l'hora que venia la tramuntana o la marinada, quan giraria el vent...

El 1994 els Bombers no els van deixar fer tallafocs?

(Somriu). No ens volien deixar fer un tallafoc. Ens van dir que ens ficarien a la presó. Els vam deixar estar, vam anar per un camí de sota i el vam fer igualment. Era la manera d'apagar focs en aquell temps.