Actualment, un incendi com el que el 1998 va cremar 23.940 hectàrees al Solsonès i Bages no només podria tornar a passar, sinó que les seves dimensions i conseqüències serien més grans i greus de les que hi va haver ara fa dues dècades. El despoblament del medi rural i la manca d'activitat que això hi genera, l'abandonament dels boscos on s'acumulen arbres, matolls, vegetació, tot material combustible (fruit també de la falta de rendibilitat de l'explotació forestal) els converteix en una autèntica bomba de rellotgeria que en el moment que esclati podria ser un polvorí imparable. Aquesta és la reflexió i la seriosa advertència que fan els tècnics i ponents que, ahir a Solsona, es van aplegar en la darrera sessió de les jornades organitzades pels Bombers de la Generalitat i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) per parlar de tècniques sobre incendis forestals i de quina és la situació després dels focs del 1998.

Les perspectives de futur no són gaire encoratjadores malgrat les experiències en incendis que té la Catalunya Central. Tanmateix, no volen generar alarmisme sinó crear la consciència de quina és la situació i que cal actuar per capgirar aquesta tendència que posa en risc els boscos i l'entorn rural. Per això cal fer accions al territori que afavoreixin la gestió del bosc, que creïn valor afegit pels productes forestals, i facilitin la prevenció i també l'extinció dels incendis. Ahir, a Solsona, els experts van fer una crida al sector públic i privat a treballar de forma immediata i conjuntament en la mateixa direcció amb l'objectiu prioritari de pal·liar aquest risc, el dels anomenats incendis de sisena generació, grans i devastadors focs cada cop més presents a països de l'arc mediterrani com Grècia o Portugal i que actualment pateixen amb cruesa a Califòrnia, tal com comentava a aquest diari Assier Larrañaga, sotsinspector dels Bombers. «Pocs elements de la natura transformen un paisatge com un incendi». Larrañaga, que va dir que l'acumulació de material combustible als boscos els converteix en «una bomba de rellotgeria que «anirà agafant força» si no s'hi posa remei, cridava a posar en marxa un òrgan que aplegui els representants dels diferents sectors per debatre sobre aquestes qüestions i començar a fer feina com més aviat millor. Ahir, n'hi va haver un primer tast amb l'anomenada taula del foc, on representants dels Bombers, del CFTC, de les ADF, de la Diputació de Barcelona, Agents Rurals i representants del Consorci Forestal de Catalunya i entitats van debatre sobre aquestes qüestions. A la cita s'hi van trobar a faltar representants de la Generalitat que poguessin donar respostes a algunes de les qüestions que es van plantejar.

Massa energia al bosc

Després dels incendis del 1998 «es va fer un salt endavant pel que fa a l'extinció, però comencem a estar al límit per apagar els grans incendis que vindran en el futur», explicava a Regió7 Francesc Boya, cap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers de la Generalitat. Què vol dir estar al límit? «Vol dir que el cos de Bombers ha anat apagant els incendis que hi ha hagut però que ara està en una situació molt a precari», deia Boya. Això s'explica perquè «el comportament dels incendis que ens estem trobant és diferent, el canvi climàtic, la quantitat de material combustible que hi ha als boscos ens està posant en situacions que realment, algun dia, pot ser que se'ns escapi perquè no serem capaços d'aturar-ho». Boya deia que cal «buscar una solució més perllongada en el temps. L'extinció pot ser la solució en un moment determinat, però hi haurà moments que això no serà suficient». Per aquest motiu «la manera més segura és tractar els boscos, fer la gestió perquè els boscos no generin tanta energia, tenim incendis que alliberen un nivell d'energia brutal. El que hem de fer és reduir aquest nivell d'energia». El missatge va ser clar: «No ens trobem en una situació per estar tranquils».

Què cal fer per evitar que torni a haver-hi grans incendis com el del 1998. «No hi ha una solució única», deia a aquest diari Míriam Piqué, tècnica del CFTC. «Això no és matemàtic, dos més dos són quatre. Cal fer moltes coses. Jo aposto per anar treballant en tot, en l'eficiència en l'extinció, que Déu n'hi do com s'ha avançat, s'ha de treballar en la gestió del territori, en el model econòmic, en la sensibilització i la formació». Piqué admetia que «anem a pitjor» per les condicions climàtiques, per bé que deia que «les estadístiques no ens estan mostrant que tinguem cada cop més incendis», exposava. «El que sí que pot ser és que hi hagi les condicions perquè algun dia es produeixi una catàstrofe, potser, però no ho sabem».

Per la seva banda, Joan Rovira, responsable del Consorci Forestal de Catalunya, deia que el més important són les persones. «Cal donar suport a la gent que està treballant al territori. Moltes vegades fem difícils les coses que són fàcils, ens gastem milions a través de projectes internacionals en una muntanya per afavorir la ramaderia extensiva però la gent que aquí al Solsonès té ramaderia extensiva i que, per exemple, pasturava sotabosc no se'ls incentiva justament perquè pasturen zones arbrades, i ara surt una norma que està penalitzant aquestes persones». Per a Joan Rovira, la clau de volta és «tenir activitat primària al territori que sigui compatible amb el manteniment, la millora i la conservació del bosc. Això és el que ens ajudarà a donar solucions diferents al Solsonès, Berguedà, les Gavarres, al Montseny, a tots i cadascun dels indrets i, és clar, fer-ho d'una forma coordinada».