El Centre de Ciència Forestal agrupa els productors d'herbes aromàtiques

«Hi ha una teoria que diu que, a l'edat mitjana, la base de les produccions de les grans fortunes del camp era el safrà. Pels voltants de Tàrrega, per exemple, era una de les zones de Catalunya on més se'n trobava», ha explicat Almeda a Regió7. La productora es va trobar, per casualitat, aquest cultiu a prop de la parròquia de Matamargó (Pinós).

«Els monjos en devien haver cultivat feia anys, i després de remoure i deixar descansar la terra, va tornar a sortir. Pensava que era bord, però no. Llavors vaig començar a investigar i vaig descobrir que sí, que es tracta d'una zona on se'n solia cultivar», continua Ami Almeda.

Aquest és el segon any que cultiva safrà a petita escala, amb una extensió d'uns 300 metres quadrats. La productora, que viu a la comarca del Solsonès des de l'any 91, agraeix les diverses jornades organitzades per l'Observatori Forestal perquè li han permès fer contactes i conèixer altres persones que també n'estan produint. «És un punt d'unió que ens permet traçar projectes i estratègies conjuntes», afegeix Almeda.

Segons dades de l'Observatori Forestal de Catalunya, plataforma gestionada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, el cultiu de safrà a Catalunya ocupa unes 16,34 hectàrees totals i és dels que presenten més superfície, darrere del julivert (86,75 ha) i la menta (21,83 ha). Després del safrà hi ha el llúpol (15,79 ha), el fonoll (13,31 ha), la tarongina (12,56 ha) i el coriandre (10,03 ha).

Cicle anual

Segons afegeix Almeda, es tracta d'un cultiu amb un cicle anual que representa amb un cercle: «Ara és el moment de la floració, llavors surten les fulles, cap al febrer sembla que siguin palla, és quan comença la reproducció. Del bulb mare en surten els fillets que l'any següent faran la reproducció. A més, es tracta d'un cultiu que necessita poca aigua i de manera puntual».